dimarts, 27 de juny de 2017

LLEGIR FUSTER


SALVADOR VENDRELL(2017). Joan Fuster per a joves. Antologia. Benicarló. Onada edicions.
 El dia que escric aquest article fa vint-i-cinc anys exactes que va morir Joan Fuster. Tot i el temps transcorregut la seua figura segueix originant rius de tinta en la premsa escrita i pàgines als diaris digitals. La seua obra, un quart de segle després, continua sense deixar indiferent ningú.
Diversos llibres han arribat a les prestatgeries de les llibreries amb motiu de d’aquesta efemèride. Un d’ells és aquesta antologia per a aproximar Fuster als joves que ha anat a càrrec de Salvador Vendrell, escriptor també de Sueca, ciutat que sembla tocada per la ma dels déus per a donar tantes i tant destacades personalitats literàries.
Joan Fuster va començar a reflexionar ben aviat sobre quina cosa érem els valencians i aquestes reflexions van ser l’origen de Nosaltres els valencians, un llibre que com ell va dir: “exigia un altre autor. Tal com caldria que fos, hauria d’haver-lo confeccionat un historiador, o un sociòleg, o , millor encara, un oportuníssim centaure d’historiador i de sociòleg.” El llibre va convertir Fuster en un referent cívic i va estimular l’estudi posterior de les ciències socials, l’economia o la història dels valencians. Però, també va provocar reaccions irades contra les seues tesis, tot i que mai no van ser refutades de manera seriosa. El mateix Fuster ho lamentava en un dels articles que apareixen en el llibre: “Amb qui havia de polemitzar? Amb la histèria? Amb l’analfabetisme? Amb la politiqueta dels trepadors?”.
Però Fuster va ser molt més que Nosaltres els valencians. Va ser sobretot un assagista de primera magnitud. Com ben prompte va demostrar amb llibres com per exemple Descrèdit de la realitat, un assaig de tema estètic, crònica de l'evolució en la història de les arts plàstiques del concepte de la realitat. 
En el llibre que ens ocupa Salvador Vendrell fa una selecció d’alguns dels textos més representatius de Joan Fuster, que van des dels Dietaris dels anys 50, a una selecció d’aforismes, passant per una àmplia mostra d’un altre dels grans llibres de Fuster com va ser Diccionari per a ociosos. També hi ha un ampli recull dels articles publicats a la cartellera valenciana Que y Dónde, sota el nom de Notes d’un desficiós, on trobem un Fuster que intervé de manera molt combativa en els anys de la Transició valenciana.
Contra el que alguns hagen pogut pensar, Fuster era una persona allunyada del dogmatisme. Afirma en un dels textos del llibre: “ A mi em fa por la gent d’un sol llibre, o d’un sol diari, aquells que no llegeixen més que el que els reconforta en els propis prejudicis. Són els fanàtics.” Qüestió que amb les modernes tecnologies anem accentuant.
I parlant de noves tecnologies, Fuster escrivia, amb una evident visió profètica, en el llibre Babels i Babilònies de l’any 1972, el següent: “Les flamants computadores, que tant prometen? Ningú no ignora per a què poden ser ‘també’ utilitzades: per al control administratiu i policíac més rigorós. Una memòria electrònica amb les dades –totes- de tots i cada un dels contribuents, ha de ser, ho vulguem o no, la pitjor mediatització de la llibertat individual.”
Joan Fuster a per a joves, és un bon llibre per a iniciar els més joves en la lectura del savi de Sueca, ja que fa un bon tast d’alguns dels seus llibres més destacats.

Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada