SOM TRANSPARENTS

XAVIER DURAN (2016). L’individu transparent. Lleida. Pagès editors.

Xavier Duran és llicenciat en ciències químiques i doctor en ciències de la comunicació. Del 1999 al 2014 va dirigir el programa El Medi Ambient de TV3. Amb L’individu transparent va guanyar el 32è Premi d’Assaig Josep Vallverdú de Lleida.

Els diversos avanços científics i tecnològics tot i que, en principi, han permès millorar la qualitat de vida dels sers humans, s’han convertit també en un perill per a la seua privacitat. El propòsit del llibre és aportar informació i elements per al debat davant de l’allau de nous factors, que tant en el camp de la ciència com en el de la comunicació, ens porten a convertir-nos en individus transparents.

Per a aquest propòsit Xavier Duran ha dividit l’estudi en tres parts: El cos transparent, El cervell transparent i La societat transparent. La primera part s’inicia fent referència al primer descobriment que va permetre a començar a veure l’interior del ser humà sense necessitat de diseccionar-lo, es tractava dels raigs X inventats per Wilhelm Roentgen. Des d’aleshores han passat només cent vint- i - un anys i nous aparells permetent conèixer millor l’interior de les persones. Als anys setanta del segle passat va aparèixer el TAC i posteriorment la ressonància magnètica nuclear, però el descobriment més revolucionari es produeix quan l’any 1953 James Watson i Francis Crick proposen una estructura per a l’ADN, la substància portadora del material genètic. El coneixement de l’estructura de l’ADN  ha permès el seu estudi en profunditat i indagar en el seu mecanisme d’actuació per determinar diverses característiques dels éssers vius i transmetre-les a la descendència.

Ningú no pot negar la importància d’aquest descobriment per a l’estudi i curació de moltes malalties, i fins i tot per al descobriment de delinqüents. Però el respecte a la intimitat és molt més complex que amb els raigs X i les ressonàncies magnètiques. El coneixement del nostre codi genètic ens pot conduir a patir discriminacions, des de la denegació d’una feina a una assegurança de vida. Per això, conclou l’autor, caldrà avançar molt més en les mesures de control i privacitat i sobretot en els drets de les persones.

La segona part del llibre El cervell transparent està dedicada a parlar del cervell, un òrgan cada dia més conegut a partir de l’invent dels aparells de ressonàncies magnètiques i l’avanç en l’estudi de les neurociències. Això ens porta a debats ètics sobre la llibertat i responsabilitat dels nostres actes i quin tipus de societat construirem si el nostre cervell és cada dia més transparent.

La tercera part La societat transparent ens transporta a un món que fins fa pocs anys érem dit que era ciència ficció, tanmateix aquest món ja el tenim ací. L’ús de xarxes socials, de telèfons mòbils intel·ligents o de simples targetes de crèdit fa possible que les corporacions que les controlen tinguen una extraordinària informació sobre nosaltres. L’apartat va ple d’exemples de l’ús perillós que se’n pot fer d’aquestes dades. L’autor conclou que cal potenciar la transparència d’empreses i administracions, de poders públics i privats, perquè paradoxalment la transparència és l’única eina per a lluitar contra la falta de transparència.

L’individu transparent és un llibre de lectura apassionant. D’una forma amena i entenedora ens informa dels grans avanços de la ciència en els últims anys en els tres camps que toca, però al mateix temps ens posa davant d’un gran nombre de nous reptes amb els que ja ens tenim de començar a enfrontar, pel que tenen de decisius en les nostres vides i en les de les  generacions futures. És un llibre que formula moltes preguntes, és un llibre necessari.

Josep Manuel San Abdón