dissabte, 9 de juliol de 2016

ANÀLISI DE LA PUBLICITAT NEOSOLIDÀRIA DE LES ONGD



PILAR ALFONSO ESCUDER. Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció. Aldea Global. Castelló de la Plana. 2016.

Amb aquest llibre la doctora en Comunicació Audiovisual, Pilar Alfonso, descriu i analitza els principals relats construïts pels anuncis de televisió de nou ONGD (organitzacions no governamentals per al desenvolupament). Aquestes organitzacions són Cruz Roja, Unicef, Intermón Oxfam, Médicos sin Fronteras, Manos Unidas, Ayuda en Acción, Intervida, Anesvad i África Directo.
El propòsit del llibre es respondre a una sèrie de qüestions com quina és la rellevància social i comunicativa d’aquest tipus d’anuncis, i per què ens pot resultar útil pensar-los com a ciutadans i teleespectadors conscients. Així mateix l’autora es pregunta si són anuncis sobre productes o sobre serveis o què volen dir les agències de publicitat quan parlen del “producte ONGD”.
El primer capítol de la primera part del llibre porta un títol ben explícit, De com les marques volen donar sentit a les nostres vides. Avui en dia la marca ocupa un paper molt important en qualsevol camp de la societat: l’esport, la cultura, la política, la sanitat, l’ensenyança universitària i també en l’ajuda humanitària. I aquest és el propòsit principal del llibre, analitzar la lògica de la marca en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i l’ajuda humanitària internacional.
En el capítol segon titulat ONGD: les marques de la utopia? Se’ns fa una xicoteta història de cada una de les ONGD analitzades, any de naixement, circumstàncies de la seua creació, finalitats...L’autora ens diu que les ONGD són organitzacions especialitzades en captar fons per la qual cosa han d’utilitzar tècniques de màrqueting comercial. Per tant han der dedicar una part important dels seus recursos a campanyes publicitàries i a establir la competència amb la resta d’ONG. “Actuen com a empreses especialitzades en el mercat de la solidaritat.”
En la segona part titulada El neorelat solidari, l’autora fa un repàs exhaustiu dels diferents espots publicitaris de les ONGD. De l’evolució del seus logos al llarg de la seua existència. Se’ns informa de qui han estat les agències publicitàries encarregades de les diferents campanyes. I se’ns recorda la relació perillosa amb algunes empreses que inciten al consum dels seus productes amb l’excusa d’ajudar els països subdesenvolupats.
Pilar Alfonso després de fer aquest anàlisi arriba a la conclusió que les ONGD construeixen tres tipus de relat. El relat de la culpa, on es dóna la imatge que si els diversos problemes de l’anomenat Tercer Món no se solucionen és perquè els telespectadors no aportem suficients recursos, i queden sense visualització els autèntics responsables de les guerres, la fam i la misèria.
El segon tipus de relat és el del consum solidari, campanyes de màrqueting amb causa que aprofiten diverses empreses per a fer negoci, com dèiem més amunt. El tercer relat és el de la redempció, relacionat amb l’anterior. “Acabar amb la pobresa i la fam és una utopia possible però lligada al consum.”
Les conclusions a que arriba l’autora és que la publicitat neosolidària és un relat simplista, “el triomf d’una solidaritat en calent basada en els emocions circumstancials.” És un relat enganyós tant pel que fa a l’explicació dels problemes als que se vol enfrontar com al plantejament de propostes per a una possible solució, “la conseqüència no pot ser una altra que la despolitització de la pobresa i la privatització de la solidaritat.”. És un relat culpogen (i redemptor), no diu la responsabilitat dels agents polítics i econòmics i en canvi culpa els teleespectadors en la seua condició de donants. És un relat ineficaç, “l’actual model de desenvolupament no ha suposat canvis significatius de les estructures que generen la pobresa i la desigualtat.” És un relat mític, “si les desigualtats, la pobresa extrema, els desastres naturals semblen tenir solució només a través de diners, la solidaritat es resemantitza. Deixa de ser un terme relacionat (o relacionable) amb la transformació de la realitat, amb la confrontació amb l’ordre polític i econòmic establert, i esdevé un concepte conservador, útil al poder.”
Les marques ONGD és un anàlisi molt interessant dels relats comunicatius que fan servir les diferents ONGD per obtenir ingressos i aconseguir els seus propòsits. El llibre ha de servir de reflexió perquè malgrat que no dubto que hi hagin milers de persones que participen i col·laboren amb aquestes entitats pel seu esperit de solidaritat amb els més desfavorits del món, sovint poden ajudar a perpetuar un sistema injust i fins i tot servir de coartada als poder públics que se’n desentenen de les seues obligacions.

Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada