dilluns, 22 de febrer de 2016

LA SALVAGUARDA DEL PATRIMONI DE L’ARXIPRESTAT DE MORELLA


JOSEP MONFERRER I GUARDIOLA. Mossén Manuel Milián i la salvaguarda del patrimoni de l’arxiprestat de Morella(1933 – 1940). Onada edicions. Benicarló. 2015.
Fa anys, quan vaig tindre el goig de conèixer Joan Fuster, en saber que jo era del Maestrat em va comentar que ací havíem tingut uns quants capellans que havien fet una gran tasca cultural, i em va citar entre d’altres mossèn Manuel Milián. Si això no era prou sabut, aquest llibre que ara comentem ve a donar la raó al savi de Sueca.
Mossén Manuel Milián Boix va nàixer a Morella l’any 1908, als 14 anys va ingressar al seminari de Tortosa, on va coincidir amb el futur cardenal Tarancón. Des de ben jove va destacar en l’estudi de la història, les belles arts i l’arqueologia, és per aquests coneixements que una vegada ordenat sacerdot, l’any 1933, el llavors bisbe de Tortosa, Félix Bilbao, li va encarregar fer un inventari de tot el patrimoni artístic de la diòcesi, l’Inventario Monumental Dertusense, una tasca feixuga, ja que en aquell moment la diòcesi de Tortosa, s’estenia des de Maials, a les terres de Lleida, fins Almenara, l’últim poble de les comarques de Castelló, i cap a l’interior arribava fins Calaceit en la comarca del Matarranya. Cal tenir en compte a més, que en aquell temps, per arribar a alguns del pobles, només es podia fer a peu o al llom d’alguna cavalleria.
Mossén Milián va fer aquest treball entre desembre de 1933 i març de 1935. Va estructurar l’inventari en sis blocs, el primer els edificis, i la resta de béns els va agrupar en béns fixos, béns mòbils, material d’arxiu, material de biblioteca i peces de valor material.
La segona part del llibre es fixa sobretot en la situació del territori que abraçava l’arxiprestat de Morella, es realitza una ràpida visió socioeconòmica i religiosa dels anys de la República. Després es centra en la destrucció del patrimoni religiós en els primers dies de la Guerra Civil realitzat per xicotets grupuscles  de la FAI, que tenien aterrida la població i que es va centrar sobretot en les imatges sagrades.
Josep Monferrer fa un repàs exhaustiu de tot allò que va ser destruït en les diverses parròquies de l’arxiprestat de Morella, i a continuació dedica un capítol a la reacció cívica enfront de la barbàrie. El maig de 1937 es va constituir la Junta Delegada de Incautación, Protección y Salvamento del Tesoro Artístico de Castellón de la Plana, de la que formaven part figures de prestigi del món cultural castellonenc com Joan Baptista Porcar, Joan Adsuara, Sos Baynat, Sánchez Gozalbo o Bernat Artola. Que es van encarregar de portar i custodiar al Museu Provincial de Castelló, aquell material que havia aconseguit salvar-se i que es conservava als ajuntaments o en cases particulars.
Quan el juny de 1938 l’exèrcit sublevat va entrar a Castelló, se’n va fer càrrec del patrimoni el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional. Gràcies a l’inventari que havia fet mossèn Milián es van poder anar restituint les obres d’art als seus propietaris originals.
Completen el llibre dos annexos un sobre la pràctica religiosa a les parròquies de l’arxiprestat de Morella als anys trenta del segle, i un altre sobre l’estat del patrimoni de les parròquies a l’any 1940.
Josep Manuel San Abdón


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada