dissabte, 14 de novembre de 2015

CONVERSA AMB JOAN ANDRÉS SORRIBES SOBRE PEDRES MARCADES


Joan Andrés Sorribes ha publicat recentment Pedres marcades (Edicions Bromera), una novel·la ambientada a Morella, on uns fets ocorreguts a mitjan segle XIV tenen repercussió actualment. L’aparició d’un misteriós cadàver en restaurar l’ermita de Santa Llúcia, desemboca en una apassionant història on es combinen a la perfecció el misteri, la intriga, una història d’amor i una acció trepidant. De com s’ha gestat el llibre hem parlat amb l’escriptor castellonenc

-                     Com va sorgir la idea d’escriure Pedres marcades?
-                     Com sempre, si més no en el meu cas, el tema principal va ensopegar amb mi d’una manera casual en tindre coneixement de la descoberta de les restes d’un cadàver mentre es feia la restauració de l’ermita de santa Llúcia, fora murs de Morella. La cosa, per se, no tenia res d’extraordinari però alguna cosa em va dir que aquella era una història que m’abellia treballar. I tant va ser així, que el treball, llarg i acurat, ha quallat en l’actual novel·la.
-                     La novel·la està basada en fets reals?
-                     Bàsicament, sí. La novel·la, o potser fos millor parlar de les dos novel·les que conviuen en aquest llibre, està basada en dos fets reals separats temporalment per vora de set-cents anys. Un situat al segle XIV a la ciutat de Morella amb protagonistes reals, com ara un frare menoret del convent de Sant Francesc, Fra Guillen Escolà, o el mestre constructor de les esglésies del propi convent de Sant Francesc i de l’Arxiprestal de Santa Maria, Domènech Prunyonosa. L’altre fet, igualment real, passa a l’actualitat a les acaballes del segle XX i l’inici del XXI al voltant de la restauració de l’ermita morellana abans esmentada.Tots els fets estan documentats i jo m’he limitat a crear una trama literària per explicar les evidents relacions, realment existents, entre els dos fets i al temps jugar amb els buits que deixaven les dos històries amb una versemblança tal que al lector li costarà destriar realitat històrica de ficció literària.Penso que aquesta conjunció entre fets i persones reals amb situacions literàriament creades, és un dels aspectes dels que, personalment n’estic més satisfet.
-                     Pedres marcades vol ser un homenatge a Morella?
-                     Resulta evident que sí; però no és un homenatge gratuït. És un treball acurat per mostrar la realitat humana, especialment a través de la figura del vell Valerià de la Lloma. Així mateix, la realitat cultural es manifesta en els diferents registres del llenguatge. Com sempre passa a les meues novel·les, el paisatge i els escenaris, sempre reals i perfectament identificables, assoleixen la categoria d’autèntics protagonistes de l’obra. Penso que seria bo que, una vegada llegida la novel·la, el lector sentirà la necessitat de viure el fets literaris sobre els escenaris reals.
-                     Què tenen El Maestrat i Els Ports per a que situes l’acció de la majoria de les teues novel·les en aquest territori?
-                     Tenen autenticitat. Jo que sóc de La Plana em trobo molt lligat emocionalment a les terres interiors; els seus paisatges i la seua gent conserven encara vives moltes de les essències que ens han constituït com a poble. A la ciutat, per més que les nostres són encara de mesura humana, tots açò queda molt desdibuixat per un estrany concepte de la globalització que no compartisc. Això i una decisió personal de fer present aquest món interior que se’ns despobla i s’empobreix, cada vegada que el deixem al marge. I açò, malauradament, ho fem a diari.
-                     Hi ha constància històrica de la presència dels càtars a Morella?
-                     No sols a Morella; a tota la comarca de Els Ports i al Maestrat. Sembla que el darrer dels “perfaits” càtars, Guillem de Balibasté, en fugir del Llenguadoc francès, s’instal·là a les nostre terres, a cavall entre Morella i Sant Mateu. Hi ha qui parla d’ell com el “Bisbe de Morella”. Tota la part de Belibasté és històricament correcta.
-                     Dintre de quin gènere enquadraries la novel·la?
-                     Açò dels gèneres és més cosa dels crítics literaris que precisen classificar les obres, potser per fer-les més entenedores. Personalment jo no tinc cap predisposició inicial de treballar un gènere o un altre. La gent que ho entén diu que pot ser una novel·la negra, o una novel·la històrica o de misteri. Jo no sabria dir-vos; penso que de tot en té poc o molt. Si més no afegiria que té un mica de realisme màgic i un molt de novel·la etnohistòrica.
-                     Què et sembla la idea de Bromera d’incloure el teu llibre dintre de la categoria crossover?
-                     És una nova col·lecció que ha encetat Bromera (Pedres Marcades és la nº5) que pretén millorar l’oferta per a lectors “tot terreny”, a un preu més assequible. Sembla un sector a cavall entre la novel·la juvenil i la d’adults, per més que a mi se’m fa difícil destriar aquesta mena de fronteres. T’he de dir que jo no he participat en aquesta decisió que entra dintre del camp purament comercial. El que importa és que el lector la tinga al seu abast a un preu més raonable i, si m’he de guiar per l’acceptació de la gent, sembla que la idea funciona.

Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada