dissabte, 31 d’octubre de 2015

EL RASTRE DELS CÀTARS A MORELLA


JOAN ANDRÉS SORRIBES. Pedres marcades. Edicions Bromera. Alzira. 2015.

En la seua darrera novel·la Joan Andrés Sorribes torna a situar l’acció en un territori que li és especialment estimat i que ja havíem trobat en altres novel·les anteriors, les comarques del Maestrat i Els Ports, en aquesta ocasió centrat sobretot en la ciutat de Morella.
La novel·la ens conta les peripècies que ha d’afrontar Pau Abril, un jove tècnic de patrimoni de la Conselleria de Cultura, que rep el seu primer encàrrec com a director, la restauració de l’ermita de Santa Llúcia a la ciutat de Morella. La història és narrada en primera persona pel propi Pau Abril adreçant-se als lectors de la novel·la després que han passat els esdeveniments de la història i que a ell l’han deixat profondament trasbalsat. Però entre la seua narració es van intercalant fragments d’uns fets ocorreguts set – cents anys abans, que tenen una repercussió en el present i que surten a la llum en el moment d’iniciar la restauració de l’ermita.
A mitjan segle XIV es troba a Morella treballant en el convent de Sant Francesc i en l’arxiprestal de Santa Maria el famós constructor d’esglésies Domènec Prunyonosa, el qual es dipositari dels papers del sant llegat dels càtars. Això és descobert pel frare franciscà Guillem Escolà, per la qual cosa és assassinat pel constructor. Després Domènec Prunyonosa trobarà protecció primer en el rector de l’església de Santa Maria i després en el rector de la Salvasòria, llogaret prop de Morella que llavors estava habitat.
El descobriment del cadàver del frare assassinat a l’iniciar la restauració de Santa Llúcia li donarà a Pau Abril un munt de maldecaps que són la base de la trepidant trama de la novel·la. Qui era aquell frare? Per què estava enterrat en aquell lloc? Això cal esbrinar-ho. Pau comptarà amb l’ajuda del vell Valerià, que té la saviesa que li dóna l’edat. I el professor Maury i la seua jove ajudant Sophie Delpoux, historiadors occitans que semblen molt interessats en descobrir alguna senyal en les pedres de Santa Llúcia.
La novel·la és una combinació de diversos gèneres, a primera vista podríem parlar de novel·la històrica en quan l’origen de l’acció està en el segle XIV. Però també es pot parlar de novel·la d’intriga, en quan que es tracta de desvetllar qui és el cadàver i les causes de la seua mort. També la podríem enquadrar en el gènere de misteri, pel que fa referència a l’autèntica personalitat dels dos historiadors occitans i el seu interès pels papers de Domènec Prunyonosa, també per la constant presència del foc.
L’autor es mostra com un profund coneixedor de la realitat de la comarca i de la seua història. Els llocs que surten són ben reals, la parla del vell Valerià correspon a la dels naturals de Morella. Els lectors de la zona també podran trobar entre els personatges de la novel·la, persones ben conegudes del territori com el canonge de la catedral de Tortosa i reconegut historiador mossén Josep Alanyá o Arturo Zaragozá, arquitecte inspector de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
Pedres marcades té tots els al·licients per a ser una lectura ben atractiva, història, misteri, intriga, una història d’amor i una acció trepidant. Una lectura ben recomanable per a lectors de totes les edats.

Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada