Fa un temps es va presentar a Benicarló el llibre Els Ports. Barrancs, coves i avencs. Des de llavors teníem pendent una conversa amb Carles Martínez, president de l’Espeleo Club Tortosa, i a la vegada principal inspirador del llibre, per a parlar de la seua gestació, però també d’espelologia i dels Ports, un territori molt prop de casa nostra on poder fruir de la natura en totes les seues diverses vessants. Finalment la conversa ha estat possible i aquest és el resultat.
- Parlar del llibre suposa parlar de l’Espeleo Club Tortosa. Com i quan va nàixer el club?
L’Espeleo Club Tortosa com a entitat es va fundar al any 1983 quan es va crear la nova Federació d’Espeleologia independent de la Federació de Muntanya. Abans érem la SIRE-UEC (secció d’espeleologia de la UEC de Tortosa ) i com a secció d’una entitat de Muntanya no podíem, dins la nova Federació, tenir veu pròpia diferent a les directrius o interessos que determinava la UEC Central de Barcelona. Va ser durant les dècades dels anys 80 i 90 quan al Club varem coincidir un nombrós grup d’amics i simpatitzants amants de la natura i l’espeleologia que ens va permetre arribar a ser un grup molt potent, amb un nivell tècnic i organitzatiu molt alt. Vam ser l’únic club de Catalunya en tenir dins de l’Escola Catalana d’Espeleologia quatre membres (Dos instructors i dos monitors).
- Quantes coves heu descobert? N’hi ha alguna que siga especialment remarcable?
Les principals descobertes i exploracions de noves cavitats tan al Massís del Port com a altres regions
(Cantàbria i Pirineus) es van fer en aquesta època. El nombre de descobertes pròpiament fetes per nosaltres, se’m fa difícil de precisar, la prospecció i cerca pel Port ha sigut constant i tenim catalogades prop de 400 coves i avencs. Entre elles, i sí, descobertes per nosaltres, com a mes destacables estan: EL FORAT DEL RIU ALGARS que amb 2 kms. de recorregut es la cova més llarga de la província de Tarragona. L’AVENC DE LA CRISIS amb un pou de 117 metres, té la vertical més gran de Catalunya. L’AVENC CP-6 que amb una profunditat de 285 metres és el mes profund de Tarragona i el 5é de Catalunya.
A Cantàbria hem estat explorant durant molts anys, conjuntament amb espeleòlegs anglesos, la CUEVA DE LA VALLINA. Cova que a hores d’ara té 35 Kms. i està a pocs metres de connectar amb un altre Sistema de Coves de la Vall de Matienzo, que podrien arribar a sumar prop de 100 Kms.
- Queden moltes coves per descobrir als Ports?
Pensem que sí, de fet constantment estem descobrint-ne de noves, encara que per desgràcia nostra no són l’importants o fondes que ens agradaria. El Massís del Port és molt abrupte i complicat geològicament, hi ha molts llocs on encara no s’han fet mai prospeccions i com actualment ja no hi ha pastors que puguen donar informació, les noves descobertes son més anecdòtiques.
- Quina importància tenen els Ports des del punt de vista espeleològic?
A Catalunya és un dels massissos càrstics més importants. No té grans sistemes com als Pirineus, però sí una gran i atractiva diversitat de coves i avencs.
- Com va sorgir la idea de fer el llibre?
Jo a nivell personal i com a practicant i amant d’altres esports, ja havia publicat dos llibres sobre el Massís del Port un de rutes en BTT i un altre de descens de barrancs. La idea de fer un altre llibre sobre espeleologia sens dubte era tot un repte i tenia clar que s’havia de fer com a Club i amb un nivell de qualitat molt superior.
Se’m va ocórrer proposar-li a l’amic i fotògraf Victor Ferrer, que acabava de publicar dins del seu projecte de CUEVAS Y SIMAS DE LA MEDITERRANEA un llibre sobre el Massís del Garraf, la possibilitat de fer un nou llibre sobre el Massís del Port. Per sort la idea li va agradar i ha sigut possible realitzar un magnífic llibre.
- Qui és Víctor Ferrer Rico com a fotògraf?
El Victor és un gran espeleòleg i al temps un dels millors i més reconeguts fotògrafs europeus. Ha realitzat i segueix fent molts i importants treballs a Espanya, França i Itàlia, i al temps ha rebut molts premis, tan nacionals com internacionals en diferents concursos i certàmens. Actualment està dirigint i organitzant per a la Federació Catalana d’Espeleologia la 1ª Convenció Internacional d’Espeleologia que es celebrarà a Barcelona els dies 1, 2 i 3 de Maig.
- Quin criteri heu seguit a l’hora de seleccionar les coves que hi apareixen?
Hem intentat donar una visió de la gran diversitat de coves i avencs que té el Massís, documentant algunes de les cavitats més importants i que al temps tenen atractives característiques tan esportives com estètiques, així com també algunes altres més petites però esplèndides per la seva riquesa en espeleotemes.
- Les coves al natural es veuen tan boniques com en les fotografies?
Al natural i amb els nous equips molt potents d’il•luminació amb leds, les coves es veuen força bé, però la veritat és que no es veuen com surten reflexades al llibre. Nosaltres hem sigut els primers sorpresos al veure les magnifiques imatges que el Victor treia de cada cova. Aquí està la capacitat, la tècnica i la feina del bon fotògraf que és.
- Fer les fotografies no ha estat fàcil. Quant de temps costava fer-ne una?
Les sessions de fotografia a cada cova han sigut sempre molt llargues entre sis i deu hores, i amb un alt grau de paciència per part de tots. Recordo que el dia que varem començar amb la primera cova, al sortir els companys em van dir que havia sigut molt pesat, que mai havien passat tan de fred dins d’aquella cova i no volien continuar amb el projecte. Aquella mateixa nit veient “el motín a bordo” li vaig trucar al Victor per a que tan aviat tingues editades les fotografies fetes a la cova me les enviés per ensenyar-les als companys. Va ser tot un encert perquè al veure el resultat final, desprès del que havien patit van acceptar que havia valgut la pena i continuarien “patint” amb el projecte.
Josep Manuel San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada