dilluns, 8 de setembre de 2014

CERCANT RESPOSTES


JAUME PÉREZ  MONTANER. La casa buida. Edicions Bromera. Alzira. 2014.
La casa buida és l’últim poemari de Jaume Pérez Montaner amb el qual va guanyar el premi de poesia Vicent Andrés Estellés de Burjassot, l’any 2013. El llibre està dividit en quatre apartats. El primer porta per títol Sediment, consta d’un únic poema que es una declaració de com se’n construeix un. El poema es crea a partir del pòsit que deixen les coses essencials de la vida.
El segon apartat es titula Fidelitats. En el primer poema, Arbres, el ser humà apareix com un arbre atrapat per una “terra esquiva”, en un “furtiu paisatge”, això provoca esglai i fa que el subjecte poètic es pregunte on està la bellesa en aquest món. Potser la resposta es troba en el poema següent, titulat El poema. La poesia és el que ens purifica, el que ens fa somniar amb un món possible, el que dóna sentit a la vida: “la final i més bella/ justificació/ d’un sentit impensat/ en la nostra existència”. Tot i que en el tercer poema d’aquest apartat hi ha un cert desencís, ja que amb el pas del temps, els somnis van desapareixent i es queda el buit: “la buidor de la nit”.
Sense resposta és el títol del tercer apartat del llibre, ocupa la part central del poemari i consta de vint-i-set poemes. Un dels temes més habituals d’aquest apartat és el pas del temps. En el primer poema Assaig se’ns diu que la poesia serveix per a recordar el passat, “potser per fer-lo reviure”. Però reviure’l no consola. Hi trobem tot un seguit de poemes, en què el subjecte poètic es presenta en la maduresa de la vida i manifesta un profund pessimisme: “Fou la vida un combat sense victòria” – escriu. Fins i tot es descrita la seua mort: “Un lladre astut entra en la teua sang,/ ressegueix el teu cos/ i tanca els teus ulls”.
En aquest apartat hi trobem diversos poemes d’amor. Des d’un poema ple de sensualitat, Racó de l’albir, on se’ns descriu un juvenil descobriment de l’amor i del sexe, a la incomunicació dels amants en Ocell. També hi trobem una invitació a gaudir del moment, abans que el temps s’ho emporte tot per davant, en el poema La muntanya: “Ara fruïm aquesta meravella/ el simple fet de ser i ser ací.” O el poema Ara, on se’ns parla d’un bell i llarg amor.
En aquest apartat hi trobem altres temes, com el paisatge. En el poema Otos se’ns presenta un paisatge idealitzat, amb versos, la companyia dels amics...També sovintegen els homenatges; a P. Valery, J. Joplin, G. Brassens, J. Miró... Però destacaria, sobretot, l’entranyable homenatge a Ausiàs March i V. A. Estellés en el poema Joc de daus, on els dos poetes comparteixen taula al voltant d’un arròs al forn.
Destacaríem, per últim, el poema que dóna títol a l’apartat, Sense resposta. El subjecte poètic, com tants altres que l’han precedit al llarg del temps, es pregunta: “Qui som i d’on venim?”, però la pregunta no obté resposta: “perquè l’autèntica resposta és dura”.
El quart apartat Història, comença amb un poema que porta per títol Intrús en la teua nit, en el qual veiem que el poema apareix sense avisar, que flueix de forma natural. Continua amb Escriure ara, on presenta l’intent de compondre un poema d’amor, descobrir l’inconegut de la persona estimada, i que aquestes paraules sobrevisquen més enllà de la vida. Es tanca aquest apartat amb Un poema d’amor, que sembla un resum d’allò que ha volgut ser la poesia per al subjecte poètic. Una manera d’ordenar el món.
No return (maig 2013), és últim apartat d’aquest llibre, consta d’un únic poema i en ell s’enfronta el ser humà amb la seua finitud.
Amb La casa buida, Jaume Pérez Montaner ens presenta un llibre profund, amb  el ser humà enfrontat amb les eternes preguntes. En alguns moments és pessimista, però també sap trobar en l’amor, la poesia i en els petits plaers de la vida, sinó una taula de salvació, sí d’alleujament en el tràgic destí del ser humà.
Josep Manuel San Abdón


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada