CIÈNCIA I ÈTICA

SALVADOR MACIP I CHRIS WILLMOTT. Jugar a ser déus. (Els dilemes morals de la ciència). Edicions Bromera. Alzira. 2014.

     Salvador Macip (Blanes, 1970), és doctor en Genètica Molecular i dirigeix un grup de recerca sobre el càncer a la Universitat de Leicester (Regne Unit). Chris Willmott (Guildford, Regne Unit, 1967), va fer el seu doctorat a la Universitat de Leicester sobre la resistència als antibiòtics, i és professor del seu Departament de Bioquímica. Ell són els autors d’aquest llibre que va estar guardonat amb el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General.

     Els últims anys els estudis en el camp de la biomedicina han assolit uns avenços extraordinaris, això que en molts casos significa una solució per a moltes malalties greus i per tant un major benestar per a la societat en general, planteja al mateix temps problemes ètics de difícil resposta. Podem crear nens a mida? Podem anar fabricant peces de recanvi per al nostre cos? Es pot permetre que els atletes prenguen substàncies dopans si aquestes no tenen uns efectes secundaris greus? Si es troba un mètode d’allargar la vida, qui hi podrà tenir accés? Voldries ser clonat després de morir? Té dret la policia a conèixer l’ADN de tots els ciutadans? Aquestes i altres qüestions es plantegen en aquest llibre.

     Jugar a ser déus consta de vuit capítols i un apèndix. Tots tenen la mateixa estructura. En primer lloc se’ns planteja una història de ficció, a partir de possibilitats que té avui la ciència o que està en vies de tenir en un temps molt pròxim. Per exemple, en el primer capítol se’ns presenten uns pares sords que demanen a un metge fer una fecundació in vitro i tenir també un nen sord. A partir de la ficció els autors ens plantegen una sèrie de qüestions de caràcter moral i inclouen la definició d’unes quantes paraules tècniques relacionades amb el tema a tractar.

     A partir d’ací se’ns explica l’estat actual del coneixement científic en el tema tractat, se’ns parla dels beneficis que hi aporta, però també dels possibles inconvenients, dels debats morals que s’hi propicien, i sovint se’ns expliquen casos polèmics en l’aplicació d’aquests nous descobriments científics. Es clouen els capítols amb un seguit de qüestions a favor i en contra per al seu desenvolupament.

     Els autors no donen una resposta a les preguntes que hi formulen, però ens donen unes eines per a que siguem capaços de reflexionar. Sovint els mitjans de comunicació acostumen a donar les notícies científiques amb un grau molt elevat de sensacionalisme aprofitant-se de la falta de coneixement dels lectors i possiblement del redactor que ha elaborat la notícia. El llibre ajuda a destriar el gra de la palla en aquest aspecte.

     També ajuda a desfer alguns mites propiciats per pel·lícules o per les llegendes urbanes. Avui en dia els mecanismes de control sobre els estudis científics són més seriosos del que han estat en la vida.  O quan es parla dels interessos econòmics de les farmacèutiques. Així se’ns diu que només un 4% dels estudis fraudulents que s’han retirat de revistes científiques havien estat patrocinats per una companyia farmacèutica.

   Així mateix es denuncia que de vegades la difusió de fraus científics poden afectar la vida de moltes persones. Així, l’any 1998 el dr. Andrew Wakefield que associava la vacuna triple vírica (contra la xarampió, la rubèola i la parotiditis) amb l’autisme. Malgrat que amb el temps es va demostrar que l’estudi havia utilitzat mètodes irregulars, molts pares van deixar de vacunar els seus fills, de manera que el percentatge de nens immunitzats al Regne Unit que era del 98% als anys noranta del segle passat, al principi d’aquesta dècada era del 78%, i en algunes zones com Londres, va caure fins a 50%, augmentant espectacularment els casos de nens que han adquirit aquestes malalties.

     Jugar a ser déus és un magnífic llibre de divulgació científica, assequible a qualsevol tipus de lector, no cal ser un entés en aquests temes per a llegir-lo. De forma ben documentada i al mateix temps amena, ens aporta una informació seriosa per a que cadascú de nosaltres ens puguem fer una opinió davant dels descobriments científics espectaculars dels darrers anys.

Josep Manuel San Abdón