LES DIFICULTATS DE L'EDUCACIÓ

 

FRANK McCOURT. (2006) El professor. Edicions Bromera. Alzira.

        El cas de Frank McCourt és ben peculiar, després de dedicar tota la seua vida a l'ensenyament, als 66 anys, va publicar la  primera novel·la Les cendres d'Àngela, on narrava la seua crua i miserable infantesa. Va ser premiat amb el prestigiós Premi Pulitzer i a més es va convertir en un best seller, venent  més de vint milions d'exemplars. Després va publicar I tant, que relatava la seua arribada com a immigrant als Estats Units.

Ara, ja amb 76 anys, publica el llibre que completa la seua trilogia autobiogràfica, El professor, on conta la seua experiència docent en diversos instituts de Nova York. El llibre s'inicia amb un pròleg de l'autor, on ironitza sobre la seua nova situació d'escriptor d'èxit, després d'un munt d'anys de professor anònim. Acostumat a que ningú li faça cas, de sobte és converteix en una autoritat nacional, coneix a Bush pare, i contínuament els periodistes li demanen la seua opinió sobre les coses més diverses.

El primer capítol del llibre explica el seu primer dia de classe, com a professor de llengua, en un institut de formació professional de la perifèria de Nova York. Els alumnes entren cridant a classe i un li llença un entrepà a un altre, MacCourt pensa que a les classes de pedagogia a la universitat ningú no li va explicar mai que havia de fer si els alumnes llençaven entrepans a classe, la solució que li dóna és agafar-lo i menjar-se'l, d'aquesta manera aconsegueix captar l'atenció del alumnat. D'anècdotes com aquestes en va farcit el llibre, això li dóna un to d'humor agredolç.

Frank McCourt es troba amb un ambient als instituts molt semblant al que ara tenim al nostre país, amb aules amb una gran quantitat d'alumnes de procedències i interessos ben diversos, ben allunyats de l'interès per la llengua que és l'assignatura que imparteix. McCourt intenta guanyar-se'ls com pot, conscient de la problemàtica que arrosseguen, sovint saltant-se els programes i les normes, i xocant amb la incomprensió dels directors, però ell serà fidel a la seua divisa, educar els alumnes per a perdre la por a la llibertat i a aprendre a pensar pel seu compte.

 Aquest és un llibre que ens mostra les dificultats a que ha d’enfrontar-ser dia a dia una persona dedicada a l’educació i hauria de ser de lectura obligatòria per a aquelles persones que pensen dedicar-se a l’ensenyament, per que com diu Frank McCourt en una entrevista(Avui 14 – VI – 2006 ): “Quan un jove pren la decisió de fer-se professor mai li ensenyen la lliçó bàsica: prepareu-vos per patir. És el treball més dur del món. Estar cada dia davant 160 alumnes és molt difícil. T’estan vigilant cada segon per tal de buscar els defectes i els punts febles. Quan menys t’ho esperes...es llancen sobre teu.”

 

Josep Manuel San Abdón

 (La Veu de Benicarló, nº 560, 17 – XI – 2006)