RETORN ALS ORÍGENS

 

LOURDES TOLEDO(2021). La inquietud. Lleida. Pagès editor.

Lourdes Toledo és llicenciada en Periodisme i diplomada en Magisteri. Ha exercit les dues professions, l’ensenyament en diversos llocs i nivells i el periodisme en diferents mitjans. En els darrers anys s’ha dedicat al conreu de la literatura dietarista amb notable èxit. Amb el seu primer dietari Amèrica endins, va guanyar el premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, 2018, i amb el llibre que ens ocupa, el premi d’assaig Josep Vallverdú 2020.

El primer dietari tenia un tema únic, les vivències entre 2014 i 2017 en Santa Fe (Nou Mèxic), un lloc de l’Amèrica profunda, on va exercir de mestra en una escola. En aquest segon dietari la temàtica es diversifica, és molt més íntim, i malgrat haver estat escrit entre els anys 2018 i 2019, hi ha un recorregut vital molt més ampli perquè abraça records de tota una vida.

El llibre s’obri amb una introducció que amb el títol de Un dietari, l’autora teoritza sobre aquest tipus de literatura i les diverses raons per les que la cultiva: “De vegades només per a alenar. D’altres per a no oblidar que soc molt més que circumstàncies quotidianes; llistes de coses pendents a fer; dols, soledats; desenganys i contradiccions atansades.

Escric per a recordar-me la sorpresa. Escric perquè ‘escriure és recordar’ i recordar, tornar a viure. Per eixa raó m’agrada exercir la recreació de la memòria i l’escriptura, perquè em multiplica i millora la vida.”

Els primers apartats del dietari estan dedicats a les diverses cases en que ha anat vivint al llarg de la seua vida, des de diversos llocs de les comarques de Terol, fins al retorn a València, la ciutat on va nàixer i a la qual retorna a finals de 2017. Les noves vivències, els descobriments i els records seran els temes del dietari. Són molt interessants les reflexions que Lourdes Toledo fa al voltant del que significa una casa, però m’ha resultat especialment colpidor aquest paràgraf: “Perd sa casa no qui la canvia per una altra o ni tan sols qui la deixa per un temps, sinó qui la veu enfonsar-se per les bombes, la pluja, el foc, per l’abandó i la marxa forçada sense un retorn a la vista.” En el moment d’escriure aquesta ressenya ho podem veure en directe cada dia per televisió, però és l’eterna història de tots els exilis com ho demostra la cita de l’escriptora Natalia Ginzburg que acompanya aquest text.

Les entrades del mes de març de 2018 giren al voltant de la situació de les dones, on manifesta el sentiment de sentir-se estafada per l’esgotament que suposa la doble jornada, la pública i la de l’esforç familiar, que les obliguen sovint a desconnectar-se del món i a córrer el risc “d’exiliar-nos en vida”. També lamenta que totes les lluites que han portat a terme les dones al llarg de la història és “un capítol oblidat a les escoles.” És particularment emotiu el relat del naixement dels dols fills. El gran, Joan, va nàixer en una clínica convencional, va ser un part complicat i on va tenir de cedir tot el seu “poder a la medicina convencional i masclista”, mentre que el part de la seua altra filla, Marina va nàixer dins de l’aigua d’una manera natural, “Quina sensació més salvatge i irrepetible!” – escriu.

El dietari es va completant amb diversos temes, com el redescobriment de València, que protagonitza moltes entrades, com és el cas del magnífic espai en què s’ha convertit l’antic llit del Túria. Sovint retorna al passat i escriu sobre els records de la seua infantesa.

La literatura i els llibres ocupen així mateix un lloc destacat. El món literari de València, llibreries i presentacions de llibres. Les vicissituds de publicar i donar-li posteriorment visibilitat al llibre. Comentaris sobre autors i autores que estima.

La inquietud és un llibre ple de vida i d’emocions, que val la pena ser llegit.

Josep Manuel San Abdón