DOS DIETARIS DE JOAN FUSTER

 

JOAN FUSTER. Dos quaderns inèdits. Edicions Bromera. Alzira. 2004. Introducció i notes: Francesc Pérez i Moragon. 277 pàgs. 12 euros.

 

Dintre de l'intent d'edicions Bromera d'anar recuperant l'obra de Joan Fuster, ens arribaven ara fa uns mesos dos quaderns inèdits de l'escriptor de Sueca, escrits entre el 30 d'abril de 1954 i el 2 d'octubre de 1955. Aquests dietaris corresponent per tant a una època prou important en la vida de Fuster, ja que és el moment en què decideix professionalitzar-se com a escriptor, després d'haver exercit sense massa ganes el seu ofici d'advocat.

En aquest llibre hi ha un important component literari, així, arran de la lectura del llibre d'Aldous Huxley Science, Liberty and Peace escriurà un petit assaig sobre aquests temes, també hi apareixen les seues opinions sobre llibres tant diversos com Mort de dama de Llorenç Villalonga, Spanish Testament d'Arthur Koestler o L'aptitud financera de Catalunya de Carles Pi i Sunyer. La lectura de dos llibres serveixen també per a mostrar el pensament polític del Fuster d'aquells anys, O.P. (Orden Público) de Ramón J. Sender que el refusa per que li pareix un pamflet comunista, i per contra mostra la seua predilecció per "Confesiones de nuestro tiempo. Lo que aprendí en la vida", del dirigent sindicalista, de la CNT, Ángel Pestaña. Fuster es declara diverses vegades liberal i catalanista i refusa el comunisme.

L'actualitat política del moment també està present en aquest dietari, són citats "ABC", "Pueblo", "Destino", "Las Provincias", "Levante"..., però també "Le Monde" que li proporciona el seu amic Vicent Ventura, o suplements literaris dels diaris mexicans que li envien els seus amics de l'exili. Fuster opina sobre la incipient Unió Europea, i ja veu llavors les dificultats per a una vertadera unió si subsisteixen els estats-nació, en aquells moments no es pot crear un exèrcit europeu pels recels de França a perdre poder sobre les seues tropes. França és protagonista també d'algunes notes, perquè en aquells moments Algèria li reclama la independència. Apareixeran també la dimissió de Churchill, la caiguda de Perón a l'Argentina o les pretensions de Joan de Borbó al tron d'Espanya.

Hi són també les cròniques de diversos viatges; a Santiago de Compostel·la a una trobada d'escriptors on fa retrats ben curiosos d'alguns dels assistents, a l'illa de Tabarca, o a Elx a veure el Misteri.

Pel que fa a l'aspecte cultural Fuster ja mostra les seues diferències amb Xavier Casp i Miquel Adlert. I respecte a la llengua es mostra partidari d'un estàndard únic i fort per a tots els parlants i refusa els dialectalismes que alguns autors valencians o mallorquins defensen.

Es completa el llibre amb diverses notes sobre esdeveniments de la vida quotidiana de la seua Sueca natal.

(Article escrit l'any 2005.)

Josep Manuel San Abdón