JOAN FUSTER. Dos
quaderns inèdits. Edicions Bromera. Alzira. 2004. Introducció i notes:
Francesc Pérez i Moragon. 277 pàgs. 12 euros.
Dintre de l'intent
d'edicions Bromera d'anar recuperant l'obra de Joan Fuster, ens arribaven ara
fa uns mesos dos quaderns inèdits de l'escriptor de Sueca, escrits entre el 30
d'abril de 1954 i el 2 d'octubre de 1955. Aquests dietaris corresponent per
tant a una època prou important en la vida de Fuster, ja que és el moment en
què decideix professionalitzar-se com a escriptor, després d'haver exercit
sense massa ganes el seu ofici d'advocat.
En aquest llibre hi ha
un important component literari, així, arran de la lectura del llibre d'Aldous
Huxley Science, Liberty and Peace
escriurà un petit assaig sobre aquests temes, també hi apareixen les seues
opinions sobre llibres tant diversos com Mort
de dama de Llorenç Villalonga, Spanish
Testament d'Arthur Koestler o L'aptitud
financera de Catalunya de Carles Pi i Sunyer. La lectura de dos llibres
serveixen també per a mostrar el pensament polític del Fuster d'aquells anys, O.P. (Orden Público) de Ramón J. Sender
que el refusa per que li pareix un pamflet comunista, i per contra mostra la
seua predilecció per "Confesiones de
nuestro tiempo. Lo que aprendí en la vida", del dirigent sindicalista,
de la CNT, Ángel Pestaña. Fuster es declara diverses vegades liberal i
catalanista i refusa el comunisme.
L'actualitat política
del moment també està present en aquest dietari, són citats "ABC",
"Pueblo", "Destino", "Las Provincias",
"Levante"..., però també "Le Monde" que li proporciona el
seu amic Vicent Ventura, o suplements literaris dels diaris mexicans que li envien
els seus amics de l'exili. Fuster opina sobre la incipient Unió Europea, i ja
veu llavors les dificultats per a una vertadera unió si subsisteixen els
estats-nació, en aquells moments no es pot crear un exèrcit europeu pels recels
de França a perdre poder sobre les seues tropes. França és protagonista també
d'algunes notes, perquè en aquells moments Algèria li reclama la independència.
Apareixeran també la dimissió de Churchill, la caiguda de Perón a l'Argentina o
les pretensions de Joan de Borbó al tron d'Espanya.
Hi són també les
cròniques de diversos viatges; a Santiago de Compostel·la a una trobada
d'escriptors on fa retrats ben curiosos d'alguns dels assistents, a l'illa de
Tabarca, o a Elx a veure el Misteri.
Pel que fa a l'aspecte
cultural Fuster ja mostra les seues diferències amb Xavier Casp i Miquel
Adlert. I respecte a la llengua es mostra partidari d'un estàndard únic i fort
per a tots els parlants i refusa els dialectalismes que alguns autors
valencians o mallorquins defensen.
Es completa el llibre
amb diverses notes sobre esdeveniments de la vida quotidiana de la seua Sueca
natal.
(Article escrit l'any 2005.)
Josep Manuel San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada