ENTRE LA REALITAT I LA LLEGENDA

 

 

IVAN CARBONELL(2020). La cançó del mag Merlí. Alzira. Edicions Bromera.

La darrera novel·la d’Ivan Carbonell torna a comptar com a personatge protagonista amb Evian, alter ego de l’autor, a qui ja coneixíem d’anteriors novel·les. Aquest personatge es caracteritza per la seua afició a viatjar i per la seua curiositat per conèixer les històries i llegendes dels llocs que visita.

La cançó del mag Merlí té una estructura complexa però que en cap cas dificulta la seua lectura. Dic que es complexa perquè es barregen diverses històries que en un principi no semblen guardar molta relació entre elles. En primer lloc un viatge al sud de França per participar en un curs de west coast swing, amb el seu amic Raimon un apassionat del ball i les seues amigues Lluna, Malena i Lídia. En aquest curs es produeix la mort d’un dels participants i un altre es a punt de morir ofegat a la mar.

D’altra banda dues amigues Susanna i Virgin li conten la història d’un misteriós personatge que es feia anomenar Merlí, que van conèixer de jovenetes quan elles estiuejaven a Cullera, que interpretava una cançó italiana i que es movia per l’Illa dels Pensaments prop del far.

La tercera història que apareix al llibre és la d’Elisand Llopis Vilaragut un enigmàtic personatge que és autor d’un únic llibre, del que només va fer imprimir un exemplar que posseeix la seua amiga Lluna. Qui era aquest personatge que es relacionava amb el millor de la intel·lectualitat valenciana dels anys 60? Esbrinar-ho es convertirà amb una obsessió per a Evian.

I una última història és la d’una llegenda al voltant del castell  de Millena, un xicotet poble de la comarca del Comtat, que guarda relació amb la seua amiga Virgin, que dóna la casualitat que viu a Mislata, poble en què va exercir de rector durant molts anys, i on té un carrer dedicat Joaquim Martí i Gadea, folklorista que va arreplegar llegendes, tradicions, festivitats, personatges històrics...d’aquella comarca, ja que ell era natural de Balones, un poble veí de Millena.

Aquestes històries acabaran confluint al final, i no entrarem en detalls per no fer perdre l’interès al possible lector. Però sí que podem dir que en aquesta part final la novel·la assoleix molta intensitat amb reflexions sobre l’ofici d’escriure, sobre la memòria històrica o sobre determinats esdeveniments que apareixen en la nostra vida i que determinen la nostra existència.

Una característica de les novel·les d’Ivan Carbonell protagonitzades per Evian és la importància que li concedeix a l’espai on transcorre la història, no es pot entendre una cosa sense l’altra. En aquest llibre té especial importància el far de Cullera i tot el seu entorn: l’Illa dels Pensaments, un xicotet illot que amb el temps s’ha unit a terra, i la cova del pirata Dragut i tota la llegenda que s’ha forjat al seu voltant. Així mateix té protagonisme la comarca del Comtat i les seues llegendes. El viatge al sud França i un altre viatge a La Rochelle i a l’illa de Ré, en el transcurs del qual arribarà a visitar la tomba del mag Merlí. I també tenen presència molts espais de la Ciutat de València, alguns dels quals ja sols resten en la novel·la.

En La cançó del mag Merlí hi ha diversos homenatges, el principal als escriptors i intel·lectuals dels anys 60 i 70 que van lluitar per mantenir viva la flama de la llengua, de la cultura i del valencianisme polític. Darrera del personatge d’Èric Tarradelles sembla que s’amaga la personalitat d’Enric Tàrrega, un activista cultural i polític del valencianisme. Ell és qui informa Evian de la famosa tertúlia a la que assistien Joan Fuster, Vicent Ventura, Josep Miquel Bausset, Doro Balaguer o Eliseu Climent entre d’altres, es reunien sobretot a la cafeteria San Patricio a la plaça de l’Ajuntament de València de la que avui ja no queda ni el local.

En una entrevista que li fèiem fa uns anys Ivan Carbonell ens confessava que les llegendes i les rondalles el captiven. Aquest llibre n’és una bona mostra, n’hem fet referència a unes quantes que hi apareixen, però caldria destacar la presència dels personatges de la Matèria de Bretanya que adquireixen un valor metafòric en el desenvolupament de la història. “Sovint en el passat trobem l’explicació del present”, ens deia l’autor en l’entrevista a que hem fet referència, aquesta era la causa de la seua fascinació pel món llegendari i rondallístic, i ací cap al final de la novel·la Evian escriu: “Perquè al darrere dels noms hi ha històries i quan s’obliden els noms es perden les històries.”

En La cançó del mag Merlí d’històries i de noms n’hi molts. És una novel·la que ens convida a exercir la imaginació i esbrinar la fina línea que separa la realitat i la fantasia. Una novel·la de lectura fascinant.

Josep Manuel San Abdón