LES MEMÒRIES D’UN HOME QUE CREIA EN EUROPA

 

STEFAN ZWEIG(2001). El món d’ahir. Memòries d’un europeu. Barcelona. Quaderns crema.

 

Stefan Zweig va nàixer a Viena l’any 1881 en el si d’una família acomodada. El seu pare era un adinerat fabricant tèxtil jueu, i la seua mare descendent d’una família de banquers italians. Va estudiar filosofia i història de la literatura, la qual cosa li va permetre entrar en contacte amb el cercles avantguardistes vienesos de l’època.

Va ser un escriptor molt popular els anys 20 i 30 del segle passat. El món d’ahir és el llibre de les seues memòries publicat pòstumament l’any 1944, ja que s’havia suïcidat a Petrópolis, Brasil, juntament amb la seua dona, l’any 1942, convençut de que el nazisme havia de dominar el món.

El llibre s’inicia amb els anys de la seua infantesa a Viena, en una societat en què tot sembla estancat, inamovible, en què res no canvia. L’autor ens descriu com és el món d’aquells anys, els costums, la manera de viure de la gent, sotmesa a uns esquemes dels que difícilment se’n podien sortir. Amb el nou segle tot això sembla que va a canviar, amb els nous descobriments científics, amb les noves corrents literàries. En la primera dècada del segle XX viatja per l’Índia, Amèrica del Nord i una part d’Àfrica, són uns anys que albira “una nova aurora”, i en què creu, més que mai, en la unitat d’Europa.

 Són uns anys en què també viatja per diversos països d’Europa i entra en contacte amb molts intel·lectuals que creuen com ell en una Europa unida i escriu: “El camí davant meu, a l’edat de trenta – dos anys, s’estenia clar i planer; el món se m’oferia bell i ple de sentit com una fruita exquisida en aquell estiu radiant. I jo l’estimava pel seu present i pel seu futur encara més esplendorós. Aleshores, el 28 de juny del 1914, va sonar aquell tret a Sarajevo que, en qüestió d’un segon, va esbocinar, com si fos un càntir buit de terrissa, el món de seguretat i de seny creador en què ens havien pujat i educat i que havíem adoptat com a pàtria.”

El tret a què fa referència és el que posava fi a la vida de Francesc Ferran, hereu de l’imperi austro-hongarès i la seua esposa, que seria el començament de la Primera Guerra Mundial. Zweig descriu aquell moment com un clima de masses inflamades que anaven amb entusiasme a la guerra, convençuts que si les seues autoritats els hi portaven era per absoluta necessitat, perquè ells no volien la guerra, però havien de defensar-se d’altres països que els havien atacat. Aquesta ingenuïtat ja no seria la mateixa en la Segona Guerra Mundial. Ell i altres intel·lectuals, com sobretot el francès Romain Rolland, es van oposar públicament a aquella bogeria, però va ser inútil.

Acabada la guerra s’estableix a Salzburg on viu prop de vint anys. Comença a ser mundialment reconegut com a escriptor i fa amistat amb personalitats dels diversos mons de la cultura com Maksim Gorki, Rainer Maria Rilke, Auguste Rodin o Arturo Toscanini. A la relació amb els quals dedica moltes pàgines del llibre.

A Salzburg comença a vore l’ascensió del nazisme, com es comença a perseguir els jueus, i com la resta d’Europa s’ho mira amb una certa indiferència. Com a jueu es sent en perill i s’exilia a Londres. Allí coneix Sigmund Freud que també pateix l’exili. Mentrestant els nazis han prohibit els seus llibres. Veu com el músic alemany més important del moment Richard Strauss, apropa perillosament al nazisme, però accepta escriure el text d’una òpera seua La dona silenciosa, els nazis no voldran que el nom de Zweig hi figure, però Strauss es nega a eliminar-lo del cartell, l’obra s’estrena a Dresden, però Hitler no assisteix a la seua estrena i tres dies després es prohibida.

A Londres decideix casar-se amb la que seria la seua segona esposa, però la cerimònia és interrompuda per l’entrada angoixada d’un funcionari del jutjat que anuncia que Hitler ha envaït Polònia. Les seues il·lusions s’enfonsen perquè “la missió més íntima a la qual havia dedicat tota la força de la meva convicció durant quaranta anys, la unió pacífica d’Europa, havia fracassat. Allò que temia més que la pròpia mort, la guerra de tots contra tots, s’havia desencadenat per segona vegada.”

El món d’ahir és un llibre món interessant per a conèixer els esdeveniments de l’Europa de la primera meitat del segle XX, i les dificultats de les relacions entre els diversos països que la formen, que d’alguna manera encara arrastrem.

Josep Manuel San Abdón