dimecres, 17 de juliol del 2019

ENTREVISTA A IGNASI BLANCH



Ignasi Blanch i Gisbert (Roquetes,1964). És llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Ha obtingut diversos premis, com el Premi Llibreter d’Àlbum Il·lustrat i el Serra d’Or. Actualment treballa com a il·lustrador per a diverses editorials i també col·labora, des de l’any 2001, en exposicions i sessions didàctiques al Saló de Llibre Infantil i Juvenil de Saarbrücken (Alemanya). És professor i coordinador de l’especialitat d’il·lustració a l’Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona. Des de l’any 2005 coordina el projecte Humanitzem hospitals, dibuixant les habitacions, sales de tractaments i passadissos de diversos hospitals de pediatria de Catalunya, Colòmbia i Croàcia. Recentment ha treballat conjuntament amb la cantant Olivia Newton – John en el seu llibre – CD Liv On, i també amb l’actriu Myriam Mézières en la creació del llibre El sol tiene una cita con la luna. El seu últim treball ha estat la il·lustració de El riu, basat en un poema de Gerard Vergés, àlbum d’una extraordinària bellesa editat per Onada edicions. De totes aquestes activitats hem parlat amb ell.
-                     L’àlbum El riu il·lustra el poema de Gerard Vergés Parlo d’un riu mític i remorós. Com naix la idea del llibre?
Això va ser una iniciativa del professor i escriptor Manel Ollé que pensava que ajuntant-nos a Gerard Vergés i a mi fèiem un bon tàndem. Va fer aquesta proposta a l’editorial Onada, i a poc a poc va sorgir aquest projecte i va créixer.
-                     De vegades parlar d’àlbums il·lustrats ens pot fer pensar que parlem de llibres per a xiquets.
No és aquest el cas. És un llibre de gran format i sobretot molt colorista, perquè el mateix poema de Gerard Vergés ho facilita, i està pensat per a un públic molt ampli. Per a nens que el vulguin tenir sempre a la capçalera, perquè és molt gran, molt bonic, i té molts colors. Però també per a gent gran que vulgui estar a la vora del sud de Catalunya, del Delta de l’Ebre i sobretot de les paraules de Gerard Vergés, que és un gran poeta.
-                     Tenim entès que per a preparar aquest llibre vas fer diverses visites al Delta de l’Ebre per a constatar els grans canvis cromàtics que viu el Delta segons les estacions.
El Delta és un lloc que tothom coneix, les plantes, els animals, tots els raconets..., però jo no volia fer un dibuix molt realista. Vaig fer alguns viatges i el més espectacular del Delta, és que canvia de color per minuts, i això és una cosa màgica. Vaig intentar treballar amb aquest canvi i fer una paleta molt àmplia cromàticament per al llibre.
-                     Els flamencs tenen un protagonisme especial.
El flamenc és un animal que agrada molt. Al Delta hi ha una comunitat de flamencs molt gran que s’ha quedat durant tot l’any i és un símbol d’aquest paradís que hi ha aquí baix. I el color rosa del flamenc enmig dels arrossars i dels verds i dels blaus és un punt de llum molt bonic i és per això que en aquest llibre vam pensar que el flamenc era com una icona, un símbol de tot aquest paradís de tant de color i l’hem fet servir i apareix moltes vegades.
-                     Què representen el xiquet i la xiqueta que estan en la portada i en l’interior del llibre?
Tractant-se de dos homes, Gerard Vergés i jo, era molt fàcil que el protagonista del llibre fóra un xiquet només, però una amiga, Carme Abril, em va dir: “escolta no t’oblides de les xiquetes”. I tenia raó, perquè el poema de Gerard Vergés, parla del trànsit de la vida, del pas del temps i de la importància de la mort, i eixa xiqueta amb una trena llarga amb el xiquet protagonista, són un símbol d’aquesta pluralitat. Xiquets i xiquetes d’arreu immersos en aquest delta, amb una barca, en un moment que s’amaga el sol. La idea era aquesta, fer que tots, xiquets i xiquetes, se sentissin identificats amb els personatges, i per això hi ha aquests dos protagonistes.

Parlem ara d’altres qüestions. Quan va caure el mur de Berlín tu vas ser l’únic representant de l’estat espanyol que va ser escollit en el projecte internacional East Side Gallery.
Sí. Enguany fa trenta anys d’això. A mi em va anar molt bé, perquè era molt jove. M’ha obert moltes portes i mai pensàvem que aquella pintura sobre el mur duraria tant de temps. Encara hi és i em fa molta il·lusió.
-                     Des del 2005 coordines el projecte Humanitzem hospitals, dibuixant les habitacions, sales de tractament i passadissos de diversos hospitals de pediatria de Catalunya, Colòmbia i Croàcia amb un equip d’il·lustradors, la majoria dels quals són alumnes teus. Ens pots parlar de com surt aquest projecte i la valoració que en fas al cap dels anys.
-                     Això va sorgir l’any 2005. Gràcies a l’haver pintat el mur de Berlín es van posar en contacte amb mi l’associació de pares i mares de fills amb cardiopaties congènites (AACIC) per a vehicular aquesta experiència mural als hospitals. Em va apassionar aquesta proposta. Es tracta d’humanitzar espais mèdics a través de dibuixos posats a les parets d’on hi ha nens malalts. En això implico a molts alumnes meus, a il·lustradors de diferents zones, i és una experiència bona per tothom; per als nens malalts, per al personal mèdic i per als il·lustradors que hi participem. És una experiència que recordes tota la vida.
-                     Recentment has col·laborat amb dues actrius de fama internacional, Olivia Newton – John amb el llibre disc Liv on, i amb Myriam Mézières amb el llibre El sol tiene una cita con la luna. Com va ser col·laborar amb aquestes dues actrius?
De l’Olivia sóc un seguidor de tota la vida, des de jovenet quan va fer la pel·lícula Grease. Va sorgir l’oportunitat quan vam coincidir a Berlín en el 20é aniversari de la caiguda del mur, li vaig regalar un llibre meu, Alícia al país de les meravelles, em va respondre amb una carta a casa. A partir d’aquí vam tornar a coincidir a Birminghan, i més tard a Londres, i en una d’aquestes trobades va sorgir la possibilitat de fer alguna cosa junts, i així va ser que l’any 2018, va fer el disc llibre Liv on, on canta amb altres dues noies, Beth Nielsen Chapman i Amy Sky. Vaig il·lustrar el disc i les cançons. Tots els guanys de la venda aniran destinats a la investigació sobre el càncer. Això em fa molta il·lusió, i ha estat un gran plaer treballar amb l’Olivia.
La Myriam és una actriu francesa, molt coneguda a l’estat espanyol. Som amics, col·laborem en un munt de coses i sempre havíem pensat de fer un projecte que parlés del seu itinerari al cinema, sobretot amb les pel·lícules d’Alain Tanner. Aquest projecte ha crescut, s’ha fet gran i és un llibre molt bonic. A més ha donat lloc a que sorgeixi una nova editorial que es diu Chapiteau 2.3. que ha cuidat molt bé l’edició.
Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada