RAMON RAMON(2018). Llum a l’atzucac. Alzira. Edicions
Bromera.
Ramon Ramon va guanyar amb aquest llibre el XIX Premi d’Assaig Mancomunitat
de la Ribera Alta. És el seu segon dietari i abraça els anys 2012-2016. En la
primera entrada del llibre ens relata una crisi d’ansietat molt forta, que
lamenta que en el segle XXI perd tot l’interès literari davant el diagnòstic
mèdic. Però davant del dictamen del metge de capçalera, reflexiona sobre allò
que li produeix pànic i conclou que únicament li produeix pànic “la cerca de la metàfora menys imperfecta, la
que mai no satisfà”, però tanmateix “només
trobe la mà de l’ànima dins el miratge de la literatura.” Tota una
declaració de principis que anirà desenvolupant al llarg de tot el dietari.
El llibre té moltes pàgines dedicades a explicar viatges per Itàlia i
Anglaterra. L’autor visita diversos llocs; catedrals, museus, espais on van
viure escriptors...i fa gala d’una gran erudició. Davant de qualsevol quadre,
imatge o edifici ens farà saber la seua opinió i ens donarà dades del lloc i el
relacionarà amb altres elements. Cadascuna de les entrades són com petits
assajos.
Hi ha altres viatges més propers i més relaxants com els que fa al Baix i
l’Alt Maestrat i les Cases d’Alcanar, en la comarca veïna del Montsià. La
matèria d’escriptura serà més anecdòtica, més senzilla. Aquests textos on parla
d’aquests viatges a llocs més propers, de la família, del seu treball a
l’editorial, del naixement de la seua filla Llum i com li canvia la vida, són els
que a mi m’han resultat més interessants.
La vida cultural valenciana, sobretot el món del teatre, ocupa també moltes
pàgines del llibre. Ramon Ramon es mostra molt crític amb la manca d’interès
dels valencians per la seua cultura i en la manca d’assistència de públic als
espectacles teatrals.
Una de les passions que l’escriptor manifesta al llarg del llibre és la
lectura de textos filosòfics i també dels clàssics grecs i llatins: “Quan necessite un calmant intel·lectual, un
discurs sedatiu, els mots de Ciceró són com l’ora que ventila la cambra.”
La societat literària, tot allò a què es veu abocat qualsevol escriptor,
tertúlies, recitals poètics, trobades, relacions personals té també molt de
protagonisme en el dietari. Així com les reflexions sobre com sobreviu
l’editorial on treballa en un ambient tan poc procliu a la cultura.
El pas destructor del temps, els canvis de paisatge de l’entorn és un dels
motius de preocupació de l'autor, així com la manera de preservar la memòria: “La sobreabundància d’imatges va en contra de
la memòria: l’exactitud i la precisió fotogràfica poden, paradoxalment,
desvirtuar la percepció del passat.”
El desencís per la política en general, però també per la deriva que ha
agafat en els darrers anys el valencianisme polític, té el seu espai en el
llibre. Així com el desgavell festiu de moltes festes valencianes, amb les que
se mostra molt crític perquè “qui
freqüenta molt els casals, les filades, les confraries o qualsevol penya
festera, ¿ no deu estar massa cansat per a llegir o per a simplement pensar?”
Llum a l’atzucac és un dietari on Ramon Ramon mostra una gran varietat d’interessos i
diferents maneres d’expressar-los, on segur que cada lector trobarà textos on
delectar-se.
Josep Manuel
San Abdón
Moltes gràcies per les paraules que dediques al meu dietari. Em sorprèn —gratament, és clar— que hi haja gent que puga dedicar part del seu temps a llegir-me, enmig de la multitud de textos imprescindibles que ens reserva el nostre planeta literari.
ResponEliminaMoltes gràcies per parlar del meu dietari. Em sorprèn molt —gratament, és clar— que algú dedique temps a llegir-me. Moltes gràcies.
ResponElimina