FRANCESC BODÍ. La
passejadora de gossos. Edicions Bromera. Alzira. 2016.
La passejadora de gossos, novel·la amb la que Francesc Bodí va guanyar el Premi “Ciutat de
València” 2015, està ambientada en la València posterior a l’esclat de la
bombolla immobiliària.
La novel·la
està contada des del punt de vista d’una dona, Manela, una jove estudiant de
filosofia, que per pagar-se la carrera es dedica a passejar gossos, la qual
cosa li permet entrar en contacte amb els seues propietaris, i conèixer els
seus problemes vitals, això ens porta a un dels temes preferits de l’autor, les
crisis vitals, que ja havia explorat en novel·les anteriors com L’infidel o El soroll de la resta. Aquesta vegada la crisis vital afecta a
diverses persones i és conseqüència de diverses circumstàncies, crisis en les
relacions amoroses, problemes derivats de la crisi econòmica, insatisfacció
professional...
Com en les
novel·les a les que hem fet referència abans, l’amor és una de les causes de la
crisi existencial dels personatges, la pròpia narradora pateix una crisi de
parella. Nora, la veïna de baix, ha estat abandonada pel seu marit, i es queda
amb un fill discapacitat i una hipoteca per pagar. La notària es transforma
gràcies a la seua relació amb el banquer. La soledat de la vellesa que pateixen
el senyor Alegre i la senyora Aurèlia té en la seua entranyable relació un bon
motiu per a seguir vivint.
Francesc Bodí
és professor de Filosofia en un institut, i és en aquesta novel·la on es veu
més clara la petjada del seu ofici. Si bé L’infidel
ja era protagonitzada per un professor d’institut, ací és on apareix més clara
la problemàtica de la professió mitjançant la presència de Gonçal, un professor
de baixa per depressió, que li explica els conflictes que presenta aquesta
professió avui en dia a la jove Manela. Aquesta, per la seua banda, com a
estudiant de filosofia dóna suport sovint a les seues reflexions sobre la
realitat amb referències als seus
coneixements filosòfics.
Manela és un
personatge molt vital, molt implicat en els problemes dels demés, que la porten
de vegades a organitzar algun embolic per tractar de solucionar els problemes
en què viuen immersos els propietaris dels gossos que passeja, que contrasta
amb el que li diu de vegades, Ferran, la seua parella, “això no és cosa teua”.
Ella fa com de psicòloga dels amos dels gossos, com diu al final: “Fa una
setmana que no els passege i ja els trobe a faltar. Als gossos i als amos. De
fet, a hores d’ara no sé a qui he passejat més.” Aquest personatge està molt
ben traçat destacant la visió sempre positiva que té de les coses.
Si el final de
El soroll de la resta quedava obert
plantejant-nos si era possible fugir de la realitat que ens envolta, però amb
unes perspectives prou pessimistes. La
passejadora de gossos presenta un final més optimista, però tal vegada això
ve de tocar més de peus a terra, potser no cal plantejar-nos canvis molt
revolucionaris sinó anar canviant allò que és possible cada dia en les nostres
vides i tirar endavant.
La passejadora de gossos està narrada amb un estil àgil i clar, amb una acurada utilització del
llenguatge, característiques en les que excel·leix l’autor. Tendresa, reflexió
de la realitat, visió crítica del moment i personatges davant moments crucials
de la seua vida, fan d’aquesta novel·la una lectura molt recomanable.
Josep Manuel San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada