dissabte, 14 de maig de 2016

TIRAR ENDAVANT AMB VISIÓ POSITIVA


FRANCESC BODÍ. La passejadora de gossos. Edicions Bromera. Alzira. 2016.

La passejadora de gossos, novel·la amb la que Francesc Bodí va guanyar el Premi “Ciutat de València” 2015, està ambientada en la València posterior a l’esclat de la bombolla immobiliària.
La novel·la està contada des del punt de vista d’una dona, Manela, una jove estudiant de filosofia, que per pagar-se la carrera es dedica a passejar gossos, la qual cosa li permet entrar en contacte amb els seues propietaris, i conèixer els seus problemes vitals, això ens porta a un dels temes preferits de l’autor, les crisis vitals, que ja havia explorat en novel·les anteriors com L’infidel o El soroll de la resta. Aquesta vegada la crisis vital afecta a diverses persones i és conseqüència de diverses circumstàncies, crisis en les relacions amoroses, problemes derivats de la crisi econòmica, insatisfacció professional...
Com en les novel·les a les que hem fet referència abans, l’amor és una de les causes de la crisi existencial dels personatges, la pròpia narradora pateix una crisi de parella. Nora, la veïna de baix, ha estat abandonada pel seu marit, i es queda amb un fill discapacitat i una hipoteca per pagar. La notària es transforma gràcies a la seua relació amb el banquer. La soledat de la vellesa que pateixen el senyor Alegre i la senyora Aurèlia té en la seua entranyable relació un bon motiu per a seguir vivint.
Francesc Bodí és professor de Filosofia en un institut, i és en aquesta novel·la on es veu més clara la petjada del seu ofici. Si bé L’infidel ja era protagonitzada per un professor d’institut, ací és on apareix més clara la problemàtica de la professió mitjançant la presència de Gonçal, un professor de baixa per depressió, que li explica els conflictes que presenta aquesta professió avui en dia a la jove Manela. Aquesta, per la seua banda, com a estudiant de filosofia dóna suport sovint a les seues reflexions sobre la realitat amb  referències als seus coneixements filosòfics.
Manela és un personatge molt vital, molt implicat en els problemes dels demés, que la porten de vegades a organitzar algun embolic per tractar de solucionar els problemes en què viuen immersos els propietaris dels gossos que passeja, que contrasta amb el que li diu de vegades, Ferran, la seua parella, “això no és cosa teua”. Ella fa com de psicòloga dels amos dels gossos, com diu al final: “Fa una setmana que no els passege i ja els trobe a faltar. Als gossos i als amos. De fet, a hores d’ara no sé a qui he passejat més.” Aquest personatge està molt ben traçat destacant la visió sempre positiva que té de les coses.
Si el final de El soroll de la resta quedava obert plantejant-nos si era possible fugir de la realitat que ens envolta, però amb unes perspectives prou pessimistes. La passejadora de gossos presenta un final més optimista, però tal vegada això ve de tocar més de peus a terra, potser no cal plantejar-nos canvis molt revolucionaris sinó anar canviant allò que és possible cada dia en les nostres vides i tirar endavant.
La passejadora de gossos està narrada amb un estil àgil i clar, amb una acurada utilització del llenguatge, característiques en les que excel·leix l’autor. Tendresa, reflexió de la realitat, visió crítica del moment i personatges davant moments crucials de la seua vida, fan d’aquesta novel·la una lectura molt recomanable.
Josep Manuel San Abdón






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada