MANUEL MILIÁN MESTRE. Els ponts
trencats. Barcelona. Ed. Pòrtic. 2016.
La portada de Els ponts trencats deixa ben clar de què
va el llibre, veiem un pont trencat i a banda i banda la bandera espanyola i la
bandera catalana. És tota una metàfora visual del distanciament els últims anys
de la societat catalana i la societat espanyola.
Una obsessió
de Manuel Milián al llarg de la seua vida ha estat establir ponts entre Espanya
i Catalunya. En el llibre fa referència a tres moments en què aquest pont
semblava molt sòlid, i en els quals ell va intervindré molt directament. El
primer pont va ser el pacte entre Fraga (quan era ministre de la Governació, en
el primer govern després de la mort de Franco) i Pujol l’any 1976, al
restaurant José Luis del barri de Chamartín a Madrid. El pacte va ser que Pujol
els ajudava en la Transició i el grup polític de Fraga buscava una solució al
tema català. Pujol es va mostrar d’acord i Fraga va començar a treballar sobre
la idea de la Mancomunitat de Catalunya. Aquesta idea va morir tres mesos
després, quan Suárez va formar govern i Fraga va deixar el ministeri.
El segon pont
va ser la Constitució, quan Pujol fa una transacció amb Suárez i col·loca el
concepte nacionalitat dins de la Constitució. Suárez reconeix regions i
nacionalitats però no especifica quines són unes i altres i ho deixa tot
penjat. Això es remata amb l’operació Tarradellas, que restitueix la
legitimitat històrica de la Generalitat i les seves institucions. Aquest va ser
el pont més sòlid, però se’n va anar en orris el 23 de febrer de 1981.
I el tercer
pont arriba el 1996 amb el pacte del Majestic que signen José Mª Aznar i Jordi
Pujol, que dura quatre anys i que es trenca quan el PP assoleix la majoria
absoluta l’any 2000.
Llegir aquest
llibre suposa assistir en viu i en directe al coneixement d’alguns dels
esdeveniments més destacats dels darrers 50 anys de la història d’Espanya
explicats per una persona que els ha viscut en primera línia. Veurem com les
inquietuds polítiques de Manuel Milián es desperten en la universitat de
Barcelona dels anys 60, en un moment que en moviment estudiantil estava
controlat per l’esquerra pel PSUC i per la dreta només hi havia el SEU, ell
volia una altra cosa. Vorem com s’inicia en la política activa treballant amb
l’empresari Eduardo Tarragona – propietari de Mobles Tarragona – que es va
presentar a procurador a les corts franquistes. Després coneixeria més a fons
el món de l’empresariat de la ma d’un altre empresari del món del moble – ara
mobles La Fábrica – Félix Estrada Saladich.
A continuació
arribaria el coneixement i la col·laboració amb Manuel Fraga Iribarne, i el
començament de la preparació de les estructures per fer el pas a la transició
democràtica. Així es pot llegir la creació de clubs com Ágora a Barcelona i
Godsa a Madrid, o el naixement Reforma Democràtica de Catalunya i Reforma
Democràtica Española, que serien el nucli d’on sortiria posteriorment Alianza
Popular.
Amb la lectura
del llibre coneixerem a fons la personalitat de Josep Tarradellas, amb qui
Manuel Milián va forjar una íntima amistat, i com es va organitzar el seu
retorn a Catalunya.
També sabrem
com es va dur a terme el pacte del Majèstic entre el Partit Popular i
Convergencià i Unió que donaria la presidència del govern a José Mª Aznar l’any
1996.
A l’apartat
periodístic també se li dedica un ampli espai. Assistirem a les vicissituds de
la premsa de Barcelona dels anys 70, amb la seua experiència en el Noticiero
Universal, el Tele – Exprés i el Diario de Barcelona. Però sobretot coneixerem
els avatars de la fundació de El País, on va arribar a ser accionista i membre
del consell d’administració.
Acaba el
llibre amb una anàlisi de la situació actual de la política espanyola, centrat
sobretot en el Partit Popular, i lamenta la deriva que ha seguit el partit,
molt diferent al que pretenien aquells que el van fundar.
Però sens
dubte hi ha tres episodis cabdals per a entendre el pensament i l’activitat
política posterior de Manuel Milián Mestre, que s’expliquen al començament de
llibre. En primer lloc la tragèdia que suposa per a la seua família la Guerra
Civil, després l’educació rebuda per part del seu oncle capellà, el conegut
historiador Manuel Milián Boix i finalment el seu pas pel Seminari de Tortosa.
Els ponts trencats és un llibre farcit d’informació i
que ens podrà ajudar a comprendre algunes claus de la Transició.
Josep Manuel San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada