dimecres, 9 de desembre del 2015

ENTREVISTA A FELIU VENTURA


       El cantautor Feliu Ventura ha debutat recentment com a novel•lista amb la novel•la Com un record d’infantesa (Sembra llibres). Un homenatge a Ovidi Montllor, però també un intent de recuperar la memòria històrica, tant al País Valencià com a Xile, els dos espais on es desenvolupa la trama. Sobre aquesta obra hem mantingut amb ell la següent conversa.
- ¿Per què tries Ovidi Montllor per encapçalar amb versos de les seues cançons cada capítol de la novel•la?
        Ha estat una manera d’estructurar el llibre i evocar totes les cançons que il•lustren els capítols
- La ignorància del passat històric de les seues famílies que tenen Violeta i Víctor ¿seria un símbol del desconeixement del passat recent que té una part majoritària de la joventut del nostre país?
       Podria ser, de fet són històries robades, amagades. El seu desconeixement del passat no ve del no voler saber sinó del no poder saber.
- ¿Quina importància ha tingut en el naixement de la novel•la el documental que vas fer el 2012, La memòria de la música?
     Molta, és la tesi principal que hi ha l’intangible com a eina simbòlica per a recuperar la memòria, les cançons, per exemple.
- Em crida l’atenció el que diu Max al principi de la novel•la: “ Ja és hora que passen pàgina. Si no ho fan, no avançarem mai.”. Casualment en un article publicat a la revista Saó, sobre la memòria històrica, l’autor Marc Baldó, reprodueix unes paraules d’un jove dirigent del PP, Pablo Casado, en la mateixa línia: “los de izquierdas...son unos carcas, están todo el día con  la guerra del abuelo, con la fosa de no sé quién, con la memoria histórica.” ¿Hi ha molts paral•lelismes entre la societat xilena i la nostra?
        Jo crec que sí, compartim un dolor provinent de la violència política de la dreta cap a l’esquerra
- Víctor quan sap la vertadera història del seu avi, al començament s’indigna, però després el compren: “al cap i  a la fi, m’havia volgut protegir del tot el que ell havia patit.” ¿S’han servit els poders d’aquest sofriment que van passar el qui van viure la Guerra Civil i la postguerra per a ocultar la memòria del passat?
      Crec que sí, els lleis de punt final i el fet que no tinguem funcionant unes lleis de memòria històrica, no podem parlar de reparació i no podem parlar de la transició com a una reconciliació.
- La novel•la està il•lustrada amb cançons no només d’Ovidi, sinó també de Víctor Jara, Violeta Parra. Antonio Vega, Obrint Pas...¿Són les cançons una manera de preservar la memòria històrica? 
        Evidentment sí, són capsules de memòria que ens recuperen la vida quotidiana de molta gent.
- Anit al programa “Savis” del Canal 33 s’entrevistava la fotògrafa Colita, que va retratar molts dels cantants de la Nova Cançó. Es queixava de que no s’havia valorat prou la feina dels cantants de la Nova Cançó, que era un deute pendent de la democràcia. ¿Per què creus que ha passat això?
       Amb la Nova Cançó i amb la Cançó posterior. No hi ha un deute pendent, hi ha un dany provocat des de les institucions que, paradoxalment, van ser possibles per la força mobilitzadora de la cançó. En altres països de tradició amb la cançó com Itàlia, França, etc... això no ha passat.
Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada