JOSEP
IGUAL. Plàncton. 3x4.info. Vinaròs.
2013.
L’any 2008 Josep Igual va iniciar la
seua col·laboració en el diari digital comarcal 3x4.info amb un bloc que porta per títol Plàncton, des de llavors no ha fallat
cap setmana a la seua cita amb els lectors, alçant acta diària dels més
diversos afers que constitueixen el dia a dia de l’escriptor. Una antologia
d’aquests textos han estat ara editats en paper.
Per
fer la selecció s’han triat aquelles entrades que són més intemporals, no hi ha
referències a l’actualitat més immediata i molt poques al món més personal i
quotidià de l’autor, que sí que apareixen en la versió digital. Dominen
sobretot els microrelats, xicotetes històries de no més de quinze o vint línies
d’extensió, poblats per personatges sovint derrotats, per individus sorpresos i
perplexos davant una realitat que no acaben d’entendre o que els resulta
paradoxal. Josep Igual construeix aquests relats d’una manera perfecta amb la
precisió d’un orfebre de rellotgeria, i segurament és la part millor del
llibre.
Molt connectat amb aquests microrelats
són els textos en què l’escriptor retrata escenes de la vida quotidiana en les
que actua com a testimoni, un pintor de parets, uns emigrants que han perdut un
fill, una anciana que ven castanyes, gent amb la que es creua en l’autobús, el
bar, el forn o l’escala del pis, gent humil que fa el que pot per a poder
suportar la vida.
La literatura ocupa una part important
del llibre, d’una banda assistim al diàleg amb els autors que admira, només
fullejant el llibre al atzar trobem referències a Claudio Magris, Borges, Jesús
Moncada, Murakami, Kafka, Monterroso, Kavafis, Pessoa, Pla...La literatura com
a objecte de literatura té també ocupa un important espai en el dietari, alguns
personatges cobren vida fora dels llibres. L’escriptura com a matèria de
reflexió igualment té el seu espai: “Quan
et poses a escriure és convenient pensar que et vigila un dels grans des
d’algun espiell. Però, també és convenient provar d’emprenyar-lo una mica.”
Tota una declaració de principis.
El llibre també compta amb una potent
banda sonora, fent la mateixa operació que adés ens trobem amb David Bowie,
Johnny Cash, J.S. Bach, John Cage, Charlie Parker, Neil Young...que amb la seua
música creen un ambient adient a allò que se’ns vol contar.
La nostàlgia té el seu apartat en aquest
llibre, molts dels apunts remeten a records del temps de la infantesa de
l’autor, els avis, fets històrics que hi van passar, l’escola, lectures, els
jocs, recordats amb tendresa sobretot quan fa referència a familiars.
L’ humor, la ironia, de vegades un cert
punt de surrealisme apareix sovint en Plàncton,
però sobretot destacaríem la voluntat d’estil. Josep Igual ha aconseguit amb el
pas dels anys i de lectures, un estil molt personal, una veu amb personalitat
pròpia que convida a gaudir del plaer de la bona literatura.
Josep
Manuel San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada