dilluns, 10 de juny de 2013

AMB PRECISIÓ D'ORFEBRE



JOSEP IGUAL. Plàncton. 3x4.info. Vinaròs. 2013.

L’any 2008 Josep Igual va iniciar la seua col·laboració en el diari digital comarcal 3x4.info amb un bloc que porta per títol Plàncton, des de llavors no ha fallat cap setmana a la seua cita amb els lectors, alçant acta diària dels més diversos afers que constitueixen el dia a dia de l’escriptor. Una antologia d’aquests textos han estat ara editats en paper.
 Per fer la selecció s’han triat aquelles entrades que són més intemporals, no hi ha referències a l’actualitat més immediata i molt poques al món més personal i quotidià de l’autor, que sí que apareixen en la versió digital. Dominen sobretot els microrelats, xicotetes històries de no més de quinze o vint línies d’extensió, poblats per personatges sovint derrotats, per individus sorpresos i perplexos davant una realitat que no acaben d’entendre o que els resulta paradoxal. Josep Igual construeix aquests relats d’una manera perfecta amb la precisió d’un orfebre de rellotgeria, i segurament és la part millor del llibre.
Molt connectat amb aquests microrelats són els textos en què l’escriptor retrata escenes de la vida quotidiana en les que actua com a testimoni, un pintor de parets, uns emigrants que han perdut un fill, una anciana que ven castanyes, gent amb la que es creua en l’autobús, el bar, el forn o l’escala del pis, gent humil que fa el que pot per a poder suportar la vida.
La literatura ocupa una part important del llibre, d’una banda assistim al diàleg amb els autors que admira, només fullejant el llibre al atzar trobem referències a Claudio Magris, Borges, Jesús Moncada, Murakami, Kafka, Monterroso, Kavafis, Pessoa, Pla...La literatura com a objecte de literatura té també ocupa un important espai en el dietari, alguns personatges cobren vida fora dels llibres. L’escriptura com a matèria de reflexió igualment té el seu espai: “Quan et poses a escriure és convenient pensar que et vigila un dels grans des d’algun espiell. Però, també és convenient provar d’emprenyar-lo una mica.” Tota una declaració de principis.
El llibre també compta amb una potent banda sonora, fent la mateixa operació que adés ens trobem amb David Bowie, Johnny Cash, J.S. Bach, John Cage, Charlie Parker, Neil Young...que amb la seua música creen un ambient adient a allò que se’ns vol contar.
La nostàlgia té el seu apartat en aquest llibre, molts dels apunts remeten a records del temps de la infantesa de l’autor, els avis, fets històrics que hi van passar, l’escola, lectures, els jocs, recordats amb tendresa sobretot quan fa referència a familiars.
L’ humor, la ironia, de vegades un cert punt de surrealisme apareix sovint en Plàncton, però sobretot destacaríem la voluntat d’estil. Josep Igual ha aconseguit amb el pas dels anys i de lectures, un estil molt personal, una veu amb personalitat pròpia que convida a gaudir del plaer de la bona literatura.
Josep Manuel San Abdón


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada