dimarts, 28 de maig de 2013

ELS LABERINTS DE LA MEMÒRIA


MANUEL VICENT. El azar de la mujer rubia. Madrid. Ed. Alfaguara. 2013.

De la darrera vegada que Adolfo Suárez va aparèixer en públic en queda testimoni gràcies a una fotografia que li va fer el seu fill, en ella apareix el primer president d’últim període democràtic d’esquena a la càmera acompanyat per rei Juan Carlos que li passa un braç per l’espatlla, caminen cap a un bosc que s’hi veu al fons de la imatge, era el 17 de juliol de 2008, el rei havia visitat l’expresident per imposar-li el Collar de la Insigne Orden del Toisón de Oro, aquest ja feia algun temps que patia el mal d’Alzheimer. Aquesta imatge va inspirar Manuel Vicent l’escriptura d’aquesta novel·la.
L’escriptor de la Vilavella imagina Adolfo Suárez internant-se en un bosc fantàstic i repassant els episodis més destacats de la seua biografia, l’acompanya en aquest particular viatge una dona que va tindre un paper molt destacat en la Transició, Carmen Díez de Rivera, -la mujer rubia- de qui parla el títol. Aquesta dona era molt atractiva, va ser una col·labora molt estreta del president Suárez, i en un món molt d’homes com era la política llavors, cridava extraordinàriament l’atenció fins a fer córrer al seu voltant alguns comentaris sovint mal intencionats. El cert és que al seu darrera s’amagava una història personal molt dramàtica, a punt de casar-se va descobrir que el seu nuvi, era germanastre seu, els seu pare biològic era Ramón Serrano Súñer, jerarca del règim i cunyat de Franco. A conseqüència d’un càncer moriria sent encara molt jove.
El llibre està estructurat en diversos capítols als que se’ns introdueix amb un xicotet anunci del que se’ns va a contar a la manera dels romanços de cec. Adolfo Suárez i Carmen Díez de Rivera van assistint i comentant diversos episodis que abracen des del final del franquisme fins als mes recents episodis de la vida política espanyola. Podem veure el naixement de l’amistat d’Adolfo Suárez amb el rei Juan Carlos quan aquest encara era príncep i va visitar Segovia on el primer era governador civil. I a poc a poc se’ns explica diversos episodis de la vida del de Cebreros i la seua habilitat per moure’s entre els poderosos del moment fins arribar a la presidència del govern.
Una de les principals virtuts de El azar de la mujer rubia és la manera de construir retrats dels diversos personatges que han participat en la vida política espanyola els darrers quaranta anys, començat pels dos principals protagonistes, però jo destacaria sobretot els de Fraga, Jesús Gil, Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy.
Manuel Vicent retrata en aquesta novel·la magníficament l’evolució de la societat espanyola d’aquests quaranta anys, a més excel·leix en la descripció de les interioritats del món polític madrileny, destaca en aquest sentit la crònica de la boda de la filla de José María Aznar, una visió esperpèntica del món de la Villa y Corte, un món ple de pillets amb jaqué i vestit llarg.
Quan la narració s’aproxima als fets més recents Manuel Vicent analitza la realitat actual amb la mateixa ironia i estil esplèndid a que ens té acostumats des de fa anys en la seua columna dels diumenges del diari “El País”.
El azar de la mujer rubia recrea episodis de tots coneguts, si més no d’aquells que hem anat llegint els diaris, però a partir d’aquests fets l’autor crea un molt bon artefacte literari, val la pena llegir la novel·la no només per allò que conta, sinó per a gaudir del magnífic i personal estil literari de Manuel Vicent.


Josep Manuel San Abdón 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada