JAUME CABRÉ. Jo confesso. Proa. Barcelona.2011
Jo
confesso
és un llarg text autobiogràfic i al mateix temps una carta de amor, que Adrià
Ardèvol i Bosch, professor de la Universitat de Barcelona, savi erudit que
domina un munt de llengües, escriu a la que ha estat el gran amor de la seua
vida, Sara Voltes – Epstein, en la recta final de la seua existència.
La vida d’Adrià no va ser fàcil, fill
d’un matrimoni que convivien en la més absoluta incomunicació, i que a més no
li manifestaven cap d’afecte, des de minut es educat pel seu pare per a ser el
millor filòleg del món, quan aquest mort, la seua mare que sempre li havia
estat submisa, es manifesta com una dona de caràcter disposada a que siga un
extraordinari violinista. Això el marcarà de per vida.
Un dia en un concert coneix la Sara, una
jove de qui s’enamorarà i per la que serà correspost, però sense cap
explicació, un dia desapareix, i la seua família no li vol donar raó d’on ha
anat, ell, encara que coneixerà altres dones, mai no la podrà oblidar.
El seu pare era col·leccionista
d’antiguitats, el seu trofeu més preuat és un violí, que va ser el primer
fabricat per Laurentious Storiani Cremonensis, que va arribar a les seues mans
d’una manera irregular.
Aquests són els tres elements principals
al voltant dels quals s’estructurarà la novel·la, i que sovint aniran
confluint.
Un dels eixos centrals del llibre és el
tema del mal, en la seua llarga confessió Adrià sovint es pregunta la causa de
la seua existència i repassa la seua presència en la història de la humanitat,
des del segle XIV, amb Nicolau Eimeric, inquisidor general de la corona
d’Aragó, passant per la crueltat d’algunes pràctiques islàmiques, i sobretot
els nazis que juguen un paper fonamental en la trama de la novel·la. A través
dels segles el ser humà comet els mateixos actes d’extrema barbàrie, i això
porta el narrador a preguntar-se com Déu permet el mal, o com sers humans
capaços d’emocionar-se davant d’una simfonia o d’una obra d’art són capaços
després de cometre les atrocitats més terribles. I unit a aquestos fets apareix
el tema de la culpabilitat, alguns dels reposables d’aquestos crims execrables,
no trobaran mai la manera de reparar aquells terribles fets.
L’altre tema important de la novel·la és
l’amor, Adrià a més de sentir aquest sentiment inesborrable cap a Sara,
reflexiona sobre la seua naturalesa i sobre la influència de l’atzar en
l’encontre de les persones que s’enamoren. Així mateix l’amistat juga un paper
important en la història, Adrià Ardèvol té un amic, Bernat Plensa i Punsoda,
que conserva al llarg de tota la seua vida, encara que pel camí es succeiran
alguns desacords i alguna traïció.
La novel·la té una estructura molt
complexa, hi ha diverses veus narratives i diverses històries que transcorren
en èpoques diferents, que van convergint fins que casen totes les peces. Tot i
això la lectura de la novel·la no es complicada.
Amb Jo
confesso, Jaume Cabré construeix tot un univers, creant una de les
novel·les més destacades dels darrers anys de la literatura catalana, d’una
qualitat excepcional i de lectura obligada.
Josep
Manuel San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada