divendres, 8 de juny de 2012

ENTREVISTA AMB JOAN ADELL ÁLVAREZ



Joan Adell Álvarez (Blanes, la Selva, 1938) és llicenciat en farmàcia i medicina, ha començat la seua carrera literària fa pocs anys, però compta ja amb una notable producció; quatre novel·les, dos llibres de contes i dos poemaris. També ha guanyat diversos premis literaris, el més recent el Jaume Bru Vidal de poesia de Sagunt amb Tres estrelles Michelin (Onada edicions), sobre aquest llibre hem mantingut amb ell la següent conversa.
Per què ha triat el títol de Tres estrelles Michelin per al llibre?
La excel·lent poeta Laura Dalmau, que ha prologat el llibre, en aquest títol hi ha volgut veure un joc semàntic: “el número tres trepitja els límits fràgils de la tercera edat”, diu la Laura. Potser sí, però en qualsevol cas haurà estat un resultat, mai una intenció prèvia. En general, deixo el títol de les meves obres per al final. I la tria no sempre m’és fàcil. En aquest llibre em va semblar que el poema Tres estrelles Michelin podia donar títol a tot el recull.
En algun poema com El meu estiu d’enguany observem una invitació al carpe diem malgrat la maduresa, això contrasta amb la nostàlgia per la joventut perduda d’altres poemes.
En efecte, és una invitació explícita a “negligint l’enyor, viure la vida”, però no hi veig contradicció amb la línia sentimental del llibre, sinó la voluntat de viure plenament el camí que ens resta.
Malgrat la por a la mort que s’observa en alguns poemes, en general en el llibre s’afronta el pas del temps i la proximitat de la mort amb una gran serenor.
Sí, i això, la serenor, és un dels elogis més preuats que he rebut dels meus lectors. És una actitud gens forçada, sense cap altre mèrit que contemplar l’extinció de la vida com un fet natural.
En alguns poemes hi ha una clara crítica social. Creu que la poesia pot ajudar a canviar el món?
M’agradaria donar-te una resposta categòricament afirmativa, però no seria sincer. Al darrera dels meus versos de crítica social, a banda de cert grau d’indignació i de pena, només s’aixopluga un desig, tot just un somni.
Els seus estudis de farmàcia i medicina l’han influït d’alguna manera a l’hora d’escriure?
Crec que tots som producte de la nostra biografia. I, en aquest sentit, la proximitat del dolor aliè ha pogut influir en la meva sensibilitat.
Encapçala el llibre amb un vers de Vicent Andrés Estellés: “Animal de records, lent i trist animal”. L’ha influït molt el poeta valencià a l’hora d’utilitzar el record com a tema de la poesia?
L’Estellés ha estat sempre un dels meus poetes de capçalera, i em donaria molta satisfacció pensar que ha pogut influir en la meva visió poètica del món.
Li interessa molt el tema de la família? En aquest llibre hi ha referències a la família del jo poètic, i la seua novel·la “Matins grisos” és la història d’una família.
Seria excessiu respondre’t que per a mi la família ho ha estat tot, però el que sí et diré és que no puc imaginar-me una vida sense el caliu familiar, amb els seus núvols i els seus clars. Això, necessàriament ha d’aflorar entre les ratlles dels meus escrits. Tu menciones Matins grisos, la darrera novel·la que m’han editat, però puc afirmar que el tema família és una constant en tota la meva prosa.
Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada