dimarts, 3 de gener del 2012

ODI I VENJANÇA



FERRAN TORRENT. Ombres en la nit. Edicions Bromera. Alzira. 2011.

El Nakam va ser una organització clandestina formada per jueus que havien estat empresonats en els camps de concentració nazis, i que es van dedicar a buscar els antics caps d’aquells camps que vivien en la clandestinitat per a executar-los. Estem a l’any 1947, aquesta organització havia estat reduïda a un grup minúscul de irreductibles que dubtaven de la possibilitat de la construcció d’un estat jueu a Palestina i actuaven en contra dels principis de l’Haganà. D’aquest grupuscle formava part Santiago Cortés un gitano valencià que havia militat en el Partit Comunista Espanyol i que després havia estat captiu al camp d’extermini de Dachau.
La primera part de la novel·la està ambientada a Viena, on assistirem a la presentació del grup, els seus interessos i la relació amb altres organitzacions destinades a localitzar criminals nazis. Després d’una acció molt arriscada només Santiago Cortés està en condicions de viatjar a València per a matar el doctor nazi Heinrich Henkel,  que s’amaga en l’Espanya de Franco, abans de poder viatjar a l’Argentina de Perón.
A partir d’aquest moment la novel·la agafa un ritme trepidant, a la ciutat de València es troben espies soviètics i anglesos i guerrillers antifranquistes, amb tots ells s’haurà de relacionar Santiago Cortés per acabar amb Henkel, però es trobarà amb un munt de misèries humanes, des de qui actua per ideals, a una majoria que ho fa per interessos polítics i que és capaç d’oblidar vells ideals i amistats per tal d’aconseguir el seus objectius.
La ciutat de València agafa protagonisme en aquesta segona part, Ferran Torrent ha fet una bona feina de documentació, els hotels de l’època, el carrers, la preparació de les festes, la misèria i les pors.
La novel·la reflexiona sobre el desig de venjança i sobre l’odi, els protagonistes de la novel·la han vist crims horripilants, que alguns casos han afectat a les seues pròpies famílies, o han estat sotmesos a una vexació i a una crueltat terribles, com el campió de boxa, obligat a lluitar contra els propis companys de captiveri, sabent que el qui fora derrotat seria immediatament executat. Són uns personatges tràgics que no poden escapar al seu destí, i que no accepten cap tipus de conxorxa política. Sorowitsch un expert falsificador que intenta mantenir-se al marge, finalment s’implicarà també en l’operació d’assassinar el criminal nazi: “el seu pensament que sovint lluitava per bandejar-lo, se’n va anar cap al doctor Heinrich Henkel. El va veure una vegada, però mai oblidaria la seua cara; com mai, tampoc, havia assolit desterrar l’odi.” Aquestes paraules són un exemple d’allò que mou els personatges.
A Ombres de la nit, Ferran Torrent barreja diversos gèneres, la novel·la d’espies, però també la novel·la històrica, adobat amb un llenguatge viu i àgil, que fa que la lectura del llibre atrape des del primer moment, tot i que el desenllaç final ens sembla massa precipitat.
Josep Manuel San Abdón


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada