divendres, 14 de gener de 2022

CONVERSA AMB EL PROFESSOR ENRIC RAMIRO SOBRE LA MATEMÀGIA

 



El professor Enric Ramiro és una d’aquestes persones que no descansa mai, sempre amb l’objectiu posat en l’educació, tasca a la que ha dedicat tota la seua vida professional i que ha abraçat tots els nivells, des d’infantil fins a la universitat. Fa uns mesos parlàvem amb ell arran de la publicació del llibre Un País d’històries, poc després creava una baralla de cartes sobre dones en la història del País Valencià, amb la finalitat de donar a conèixer la seua participació en diferents camps professionals. Fa unes setmanes presentava el seu darrer recurs educatiu matemàgic, CARA I CREU de les comarques del nord del País Valencià. Sobre aquesta qüestió em mantingut amb ell la següent conversa.

-                     Com naix la idea de crear el joc CARA I CREU de les comarques del nord del País Valencià?

A l’UJI, des de fa un grapat d’anys celebrem FIRUJICIÈNCIA, que és una trobada de grups interessats en les diverses facetes de la ciència: física, química, biologia, geologia, matemàtiques... És una festa on participen des de l’educació infantil fins a reconeguts grups d’investigadors universitaris, passant per alumnat de primària, secundària, formació professional i batxillerat.

Venen d’instituts i col·legis de totes les comarques del nord del País Valencià així com de la pròpia universitat, amb un notable èxit de convocatòria. De fet, començàrem amb uns dos-cents mestres i alumnes i en l’última convocatòria abans de la pandèmia, arribàrem als cinc mil. Això és una barbaritat, tenint en compte la demografia de les comarques castellonenques. Eixe dia, es munten les diverses parades on els grups participants fan els seues experiments i els expliquen als milers de visitants.

Des dels inicis, intentem que els centres educatius i tothom que intervé s’enduga un record, un regalet... científic naturalment. I en aquesta ocasió, malgrat que no s’ha pogut celebrar presencialment, hem aprofitat els 30 anys de l’UJI per fer aquest joc que ha estat possible gràcies al patrocini de l’Ajuntament de Castelló de la Plana.

Per tant, els elements que formen part del recurs lúdic intentem que estiguen relacionats amb la ciència, relacionats també amb les comarques de Castelló i que tinguen un pressupost suportable per a poder-ne fer molts exemplars. A la fi, vàrem optar pel tema de Medi Ambient que tan necessari és i que ha estat possible gràcies a les fantàstiques fotografies que ens ha cedit de forma altruista el professor Ramon Saborit.

-                     Es diu que és un recurs educatiu matemàgic. Què vol dir això?

En poques paraules significa que la base és matemàtica. Però com indica la paraula matemàgia, el concepte te dues parts. Una és MATE- de matemàtica perquè el joc és automàtic i basat en fonaments d’aquesta ciència. És a dir que funciona sempre i no pot haver cap equivocació per part de la persona que mostra el recurs, ni precisa cap preparació però es pot explicar molt fàcilment. L’altra part de la paraula -MÀGIA que no deu explicar-se i que habitualment és sorprenent. Simplement al sentir-la, a ben segur que ens ofereix records de misteri, sorpresa, admiració, estranyesa, incredulitat...

La composició de les dues paraules ens ofereix per tant la tranquil·litat de l’èxit de la proposta, sense esforç per la nostra part ni cap preocupació, i al mateix temps la persona que hi juga, veurà recompensada la seua participació amb una agradable experiència. I per a acabar-ho d’enllestir, estarem mostrant-li imatges positives i negatives del medi ambient i centrades en el seu entorn més immediat o proper. És com un ensenyament subliminal, davant del qual la població no ofereix resistència generalment. És molt diferent de quan el missatge es basa en un ensenyament reglat o quan es difon sense cap enllaç conegut entre emissor i receptor, on és molt fàcil que es posen barreres de tot tipus al missatge.

-                     A qui va dirigida aquesta ferramenta matemàtica?

De forma espontània, podríem pensar que a escolars de primària o secundària, però seria un mig error. Per què? Doncs perquè la Matemàgia és transversal i més en aquest cas. El Medi Ambient és responsabilitat de totes i tots i per tant va adreçat a tothom. Evidentment hi ha moltes variants d’aprofundiment i aprofitament didàctic. No és el mateix un alumnat de tercer de primària que un de batxillerat, un voluntari mediambiental o un aprenent... Però cadascun des del seu context i des de les seues circumstàncies te un fàcil accés a aquest recurs, és a dir, pot jugar perfectament i mostrar-lo als demés.

-                    Calen coneixements previs?

Sempre, però són molt bàsics. En el cas que ens ocupa del “Cara i creu” per a poder jugar fa falta saber que és dreta, esquerra, diagonal, amunt, avall. I ja està. No crec que siga molt difícil i el resultat sempre és impressionant.

A més, sobre la mateixa base del joc, es poden fer multitud d’exercicis però no és imprescindible. Diríem que l’objectiu principal d’aquest recurs l’hem pensat per a passar-ho bé perquè d’eixa forma l’aprenentatge és més significatiu i pot connectar més fàcilment amb les idees prèvies del públic que l’utilitza. Només secundàriament, però també és fonamental, volem que coneguen paratges naturals que es troben a prop de la seua localitat i donar-los valor, al temps que destaquem els efectes negatius del maltracte a la natura que es produeixen.

En aquesta utilització tan fàcil i superficial, ja estem aconseguint uns objectius ben valuosos i significatius, i desenvolupant unes competències bàsiques i necessàries. I si volem aprofundir més perquè ens interessa o perquè la situació ho facilita, podem situar els paratges naturals en el territori, podem fer estudis sobre les darreres catàstrofes naturals o provocades, fer enquestes sobre opinions, confeccionar quaderns de natura dels llocs proposats, afegir-ne d’altres, fer entrevistes...

-                     El joc està format per 16 fotografies, 8 de positives i 8 de negatives. Per què aquesta divisió?

Exactament, eixe és el nucli del joc. Tots els exercicis de la Matemàgia tenen sempre una clau, uns condicionants, en uns casos és un número concret d’imatges, o una estructura concreta que s’ha de seguir amb diversos apartats, o han de ser unes il·lustracions o paraules per davant i darrere,...

En aquest cas, hem triar el tema mediambiental enguany, però podria ser qualsevol altre com hem fet en edicions anteriors. I molt important: són 8 imatges que tenen lligams entre elles i altres 8 que conformen un altre grup. En aquest cas, les vuit imatges reflecteixen ambients positius i altres tantes imatges catàstrofes naturals o desastres provocats per les persones. Però inclús si no poguérem o volguérem  distribuir-los en dos grups tancats, es podria oferir que uns tingueren un marc negre i l’altre grup un de groc com en aquest cas que simplement ha servit de reforç al missatge abans esmentat.

-                     I tries el que tries sempre vas a parar al Penyagolosa. Quin significat li heu volgut donar a aquest destí?

El cim del Penyagolosa o de la Penyagolosa com ens proposen alguns investigadors és possiblement la muntanya més mítica del nostre país. És cert que no és la més alta, perquè ho és el Calderón a la línia limítrof del Rincón de Ademuz, però aquest cim no te la tradició del Penyagolosa ni és tan conegut popularment ni intel·lectualment.

Per tant, hem volgut deixar testimoni d’aquest cim i contribuir a la seua projecció mental com a símbol a l’igual que tenen altres països. És per això que hem configurat aquest recurs com un forat negre on sempre vas a parar al Penyagolosa. Tries la imatge que tries i després de fer els moviments que s’indiquen, tothom acaba en aquest paratge natural tan emblemàtic. És un forat negre matemàtic.

Pot semblar que no te massa importància traslladar aquesta imatge a la població, però sovint és com una pedra quan la llancem a una bassa: crea ones que arriben a les vores, i les vores són els nostres pensaments i les nostres idees prèvies. Si aconseguim que connecten amb elles, posarem en contacte les neurones a través de la sinapsi i l’aprenentatge serà positiu, i sobretot agradable i significatiu. Moltes vegades, actuem per fotografies simplificades de la realitat (per a mal i per a bé) i si aconseguim imatges positives mediambientals, el nostre raonament pot millorar i aplicar-se a les accions quotidianes més habituals.

-                     Per què no és coneguda la Matemàgia i les seues interessants aplicacions?

Molt interessant aquesta pregunta. En primer lloc és una activitat relativament moderna, tot i que podem intuir els seus inicis en la història antiga, però només tenim proves evidents des del segle XV amb Luca Paccioli i contemporàniament sobretot amb Martin Gardner a EUA, on aquest recurs és molt popular i s’utilitza inclús en publicitat. Com a curiositat podem veure-la a la Sagrada Família, on hi ha un quadrat màgic a la façana o en un quadre d’Albrecht Dürer, per exemple. Al regne d’Espanya la tradició científica i matemàtica és escassa.  Això provoca una certa animadversió a construir aprenentatges basats en els aspectes lúdics, perquè com a mínim no es consideren seriosos. També provoca una gran desconfiança en apostar per aquests recursos que per altra part, són totalment compatibles amb qualsevol metodologia. És a dir, que no anem a innovar o progressar únicament per utilitzar-la, sinó que hem de saber com fer-ho i quan. El que està clar és que no resulta incompatible amb la memòria i l’esforç.

La Matemàgia és tan sols un recurs més que està a la nostra disposició i que ens pot ajudar a tindre un millor ambient, a crear autoestima, a posar més en contacte els dos hemisferis del cervell, a facilitar la comunicació democràtica, a relacionar-se millor, crea dopamina, predisposa a tindre més coneixements..., com hem pogut comprovar. Recentment s’està considerant el món del joc com a recurs important en l’educació, no tan sols a l’educació infantil que te una llarga trajectòria de renovació pedagògica, sinó inclús en les carreres universitàries. Però segurament és un tema massa llarg per a un espai com aquest.

Jo vos convide a conèixer-la. A través d’ella podem endevinar el número de sabata que porta una persona, el dia del seu aniversari, els anys, els germans que té, els diners que porta a la butxaca... o inclús esbrinar el número del mòbil. Per cert, que aquest joc és el que més èxit te entre el públic adolescent segons em conten els professors quan vaig als instituts. En fi, proveu-la i a ben segur que vos agradarà.

Josep Manuel San Abdón

 

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada