RAÚL GONZÁLEZ DEVÍS
(2016). Tragèdies silenciades. Repressió
franquista i maquis a les comarques del nord del País Valencià. Castelló de
la Plana. Publicacions de la Universitat Jaume I.
Des de l’any
1945 a l’any 1952 l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó, coneguts
popularment com a maquis, protagonitzaren la resistència armada contra la
dictadura de Franco en les comarques del nord del País Valencià. La repressió
que va exercir el règim franquista va ser brutal, de manera que sobre els fets
es va estendre una capa de silenci. Els vencedors, segons el professor
especialista en el tema Josep Sánchez Cervelló, perquè haurien d’haver explicat
que la victòria “l’havien obtingut amb mètodes del tot contraris als drets
humans.” I els qui eren pogut reescriure els fets, van restar marginats o van
marxar lluny dels seus pobles per a refer les seues vides.
El llibre que
ens ocupa ajuda a trencar el silenci que pesava sobre aquella cruel història, i
documenta amb fets concrets el que van ser aquells anys tràgics. El professor
Raül González Devís, per a aquesta finalitat es serveix de diverses fonts;
l’Arxiu Històric de la Guàrdia Civil, el Servicio de Estudios Históricos de la
Guardia Civil, l’Arxiu Històric Provincial de Castelló, el Boletín Oficial de
la Guardia Civil, la lectura de Mundo
Obrero, informes de la guerrilla i testimonis orals, que li serveixen per a
contrastar dades.
A diferència
d’altres llocs d’Espanya, la presència de grups de guerrillers a les muntanyes
de Castelló i Terol, no va tenir lloc fins a les darreries de l’any 1944. En un
primer moment, els destacaments de la Benemèrita de l’interior castellonenc
reaccionaren amb una certa precaució, per la falta de mitjans humans i
materials. La coses van canviar quan el 28 de juliol de 1947, va ser designat
cap de la 5ª Zona de la Guàrdia Civil i governador civil de Terol, el general
Manuel Pizarro Cenjor.
Amb la
presència d’aquest general es reorganitzaren les competències i s’assignaren
més efectius al cos. Però, el que realment va suposar un canvi radical, van ser
les agressives tècniques repressives que es van utilitzar. Una de les més
habituals va ser l’anomenada Ley de Fugas, un procediment expeditiu i
extrajudicial que consistia en disparar i matar un detingut amb el pretext que
pretenia escapar-se. El professor González Devís, documenta 27 morts utilitzant
aquest sistema entre les comarques dels Ports i la Plana, passant pel Maestrat
i l’Alcalatén. Els informes que es feien després d’aquests fets, curiosament,
responien sempre a un mateix esquema. Moltes vegades les persones executades,
ni tan sols eren guerrillers, sinó simples sospitosos d’haver col·laborat amb
ells.
En el llibre
se’ns relata també l’assalt a diverses masies, amb la mort dels seus
propietaris. Els dos punts més calents de la repressió van ser les presons de
Morella i Llucena, on es van donar diversos casos de suposats suïcidis induïts.
I també hi ha referència a algunes desaparicions de persones que després
d’haver sigut detingudes no se n’ha sabut mai més res.
Aquest llibre,
com diu el seu autor, no és fàcil de llegir, ni de digerir, sobretot a les
persones que vivim en el territori on van passar aquests fets. Però és un
llibre necessari per conèixer, amb una investigació documentada i seriosa, allò
del que se n’havia parlat només entre xiuxiuejos.
Josep Manuel San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada