dimecres, 28 de setembre de 2016

PERIODISME D’AHIR I D’AVUI


José Martí Gómez(2016). El oficio más hermoso del mundo. Clave intelectual. Madrid.
José Martí Gómez (Morella, 1937) és un dels referents del periodisme espanyol. Ha passat, entre altres, per les redaccions de “Mediterráneo”, “El correo catalán”, “Por favor”, “La Vanguardia”, o La Cadena SER. I ha practicat tots els gèneres, des de l’entrevista i el reportatge, fins a ser corresponsal en l’estranger.
El llibre comença explicant-nos els seus començaments, en els anys 60, en el diari “Mediterráneo” de Castelló, aleshores, pertanyent  a la cadena de periòdics del Movimiento. Aquest apartat ens reflecteix la manera de fer periodisme en un ambient provincià, resclosit, on els que s’hi dedicaven a informar ho compatibilitzaven amb altres professions. És un apartat amb anècdotes molt divertides vistes amb la distància que dóna el temps, però que posen de manifest l’ambient absolutament miserable del moment.
Després marxa a Barcelona i comença a treballar en els mitjans que mencionàvem més amunt. Dedica una gran extensió del llibre a parlar de personatges que ha conegut des de la llarga agonia del franquisme fins a la Transició democràtica i l’arribada dels socialistes. Es dedica un ampli espai a parlar de figures encara recordades dels últims anys del franquisme i de començament de la Transició com Manuel Fraga, Josep Tarradellas, Jordi Pujol, Santiago Carrillo, Fernández Ordóñez, Juan Mª Bandrés o Ernest Lluch, entre d’altres. També hi dedica espai a companys com Juan Marsé, Vázquez Montalbán o Josep Mª Huertas. Així mateix dedica alguns apartats del llibre a recordar alguns dels casos més tràgics i complicats d’aquells anys, l’execució de Puig Antich, los GRAPO, els morts per l’oli de colza, el judici als assassins dels advocats d’Atocha, el 23-F, o el de l’espia Francisco Paesa, ara novament d’actualitat per una pel·lícula que s’acaba d’estrenar.
I ara faré un incís de caràcter personal. La primera vegada que vaig ser conscient del treball periodístic de Martí Gómez, va ser sent jo molt jove. L’escoltava sovint en Ràdio Peninsular de Barcelona. Martí Gómez feia allí la crònica de tribunals i ens informava cada dia dels judicis als jutjats de Barcelona. Em cridava l’atenció llavors, a les darreries del franquisme, el seu interès per explicar les causes socials que havien portat els encausats a delinquir. I expressava sovint la compassió pels delinqüents en una època de poques compassions. I dic tot això, perquè una part molt important del llibre la que porta per títol “De géneros y profesiones” la dedica a parlar precisament de tot aquest món dels tribunals dels jutges, dels advocats i dels fiscals. A mi em sembla la part més interessant del llibre, on es parla amb coneixement de causa de les mancances del sistema judicial espanyol, que després de quaranta anys de sistema democràtic, encara té mots problemes enquistats.
També em sembla molt interessant l’apartat dedicat al denominat periodisme d’investigació i del que s’amaga sovint darrera d’aquesta denominació. També ens parla dels confidents que ha tingut al llarg de la seua carrera periodística i explica algunes sucoses anècdotes al respecte. Finalment dedica les darreres pàgines als que ell anomena com a perdedors on destacaria sobretot l’àmplia entrevista amb María Rivas la vídua de Manuel Azaña.
El llibre compta amb un interessantíssim epíleg en què es transcriu la conversa de Martí Gómez amb altres tres periodistes, Javier del Pino, Jordi Évole i Josep Ramoneda. Tots tres preocupats sobre els grans canvis que ha patit la professió els darrers anys i del futur que es pot esperar.
El oficio más hermoso del mundo és un llibre força recomanable per a conèixer algunes històries del nostre passat més recent, així com a motiu de reflexió sobre el present i futur de dos elements imprescindibles per a una bona democràcia com la justícia i la informació.
Josep Manuel San Abdón


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada