José Martí Gómez(2016). El oficio más hermoso del mundo. Clave intelectual. Madrid.
José Martí Gómez (Morella, 1937) és un dels referents del periodisme
espanyol. Ha passat, entre altres, per les redaccions de “Mediterráneo”, “El
correo catalán”, “Por favor”, “La Vanguardia”, o La Cadena SER. I ha practicat
tots els gèneres, des de l’entrevista i el reportatge, fins a ser corresponsal
en l’estranger.
El llibre comença explicant-nos els seus començaments, en els anys 60, en
el diari “Mediterráneo” de Castelló, aleshores, pertanyent a la cadena de periòdics del Movimiento.
Aquest apartat ens reflecteix la manera de fer periodisme en un ambient
provincià, resclosit, on els que s’hi dedicaven a informar ho compatibilitzaven
amb altres professions. És un apartat amb anècdotes molt divertides vistes amb
la distància que dóna el temps, però que posen de manifest l’ambient
absolutament miserable del moment.
Després marxa a Barcelona i comença a treballar en els mitjans que
mencionàvem més amunt. Dedica una gran extensió del llibre a parlar de
personatges que ha conegut des de la llarga agonia del franquisme fins a la
Transició democràtica i l’arribada dels socialistes. Es dedica un ampli espai a
parlar de figures encara recordades dels últims anys del franquisme i de
començament de la Transició com Manuel Fraga, Josep Tarradellas, Jordi Pujol,
Santiago Carrillo, Fernández Ordóñez, Juan Mª Bandrés o Ernest Lluch, entre
d’altres. També hi dedica espai a companys com Juan Marsé, Vázquez Montalbán o
Josep Mª Huertas. Així mateix dedica alguns apartats del llibre a recordar
alguns dels casos més tràgics i complicats d’aquells anys, l’execució de Puig
Antich, los GRAPO, els morts per l’oli de colza, el judici als assassins dels
advocats d’Atocha, el 23-F, o el de l’espia Francisco Paesa, ara novament
d’actualitat per una pel·lícula que s’acaba d’estrenar.
I ara faré un incís de caràcter personal. La primera vegada que vaig ser
conscient del treball periodístic de Martí Gómez, va ser sent jo molt jove.
L’escoltava sovint en Ràdio Peninsular de Barcelona. Martí Gómez feia allí la
crònica de tribunals i ens informava cada dia dels judicis als jutjats de
Barcelona. Em cridava l’atenció llavors, a les darreries del franquisme, el seu
interès per explicar les causes socials que havien portat els encausats a
delinquir. I expressava sovint la compassió pels delinqüents en una època de
poques compassions. I dic tot això, perquè una part molt important del llibre
la que porta per títol “De géneros y profesiones” la dedica a parlar
precisament de tot aquest món dels tribunals dels jutges, dels advocats i dels
fiscals. A mi em sembla la part més interessant del llibre, on es parla amb
coneixement de causa de les mancances del sistema judicial espanyol, que
després de quaranta anys de sistema democràtic, encara té mots problemes
enquistats.
També em sembla molt interessant l’apartat dedicat al denominat periodisme
d’investigació i del que s’amaga sovint darrera d’aquesta denominació. També
ens parla dels confidents que ha tingut al llarg de la seua carrera
periodística i explica algunes sucoses anècdotes al respecte. Finalment dedica
les darreres pàgines als que ell anomena com a perdedors on destacaria sobretot
l’àmplia entrevista amb María Rivas la vídua de Manuel Azaña.
El llibre compta amb un interessantíssim epíleg en què es transcriu la
conversa de Martí Gómez amb altres tres periodistes, Javier del Pino, Jordi
Évole i Josep Ramoneda. Tots tres preocupats sobre els grans canvis que ha
patit la professió els darrers anys i del futur que es pot esperar.
El oficio más hermoso
del mundo és un llibre força recomanable per a conèixer algunes
històries del nostre passat més recent, així com a motiu de reflexió sobre el
present i futur de dos elements imprescindibles per a una bona democràcia com
la justícia i la informació.
Josep Manuel
San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada