divendres, 22 de novembre de 2013


REIVINDICACIÓ DE L’EXPLORADOR ANDRÉS
RAFAEL MONFERRER. L’explorador Andrés (1807 – 1837). Centre d’estudis del Maestrat. Benicarló. 2013.
El nom de l’Explorador Andrés era per a mi, fins l’aparició d’aquest llibre, el nom d’un carrer de València, proper a la zona on jo vivia en els anys en què hi vaig residir. Era un nom més entre els molts que serveixen per a anomenar carrers i mai no em vaig preguntar qui podia ser. Però Marcel·lí Andrés era un metge natural d’un poble del nord del País Valencià, Vilafranca. Un altre metge, Rafael Monferrer, també natural del mateix poble, ha publicat aquest llibre amb la intenció de divulgar la figura d’aquest intrèpid viatger i científic de principis del segle XIX.
Marcel·lí Andrés Bernat va nàixer a Vilafranca l’any 1807, els seus pares eren un matrimoni de llauradors humils que al començament de la segona centúria es traslladà a viure a Tortosa. Quan va arribar a l’edat de fer estudis superiors es va traslladar a Barcelona a estudiar Medicina.  L’any 1827 va anar a passar les vacances a Caldes de Montbui, d’on era natural un company de carrera, Jaume Cuspinera. Aquest li va presentar Mariano de la Paz Graells, futur naturalista, que caçava insectes al camp, amb el qual va establir amistat i va ser fonamental per a la seua afició a la història natural. Els dos va fer projectes per a viatjar junts a l’Àfrica per tal d’estudiar les plantes i animals sobre el terreny.
Els greus conflictes polítics de l’època van fer que es suspengueren les classes en la universitat, cosa que va aprofitar Marcel·lí Andrés per a fer el viatge, que finalment va fer sol. El 13 de novembre de 1830 s’embarcava des del port de Barcelona en el bergantí Nueva Amalia rumb a l’Havana bordejant les costes d’Àfrica; a la capital de Cuba va estar una setmana, i amb un altre vaixell retornà a l’Àfrica que era el que ell realment volia. A l’Àfrica va romandre la major part del temps a Dahomey, actual república de Benín, on malgrat el seu delicat estat de salut, - havia contret el tifus -, recopilà una gran quantitat d’informació. El 1832 va tornar a Barcelona on va acabar la carrera de Medicina. Després va exercir la seua professió a Tortosa, on va impulsar diverses institucions culturals i científiques, tot i la seua prematura mort l’any 1837.
En la seua estada a Dahomey Marcel·lí Andrés va prendre nombrosos apunts, avui en dia desapareguts, però que van ser publicats l’any 1932 per  Jesús Barreiro amb el títol de Viaje de Marcelino Andrés por las costas de África, Cuba e isla de Santa Elena. Gràcies a aquesta publicació es coneix el treball fet per l’explorador vilafranquí, respecte a la llengua dahomeyana, que era molt primitiva, va donar nom a bona part de les institucions i éssers que va tractar. Va realitzar estudis de geografia descrivint amb exactitud els trajectes que va fer: la geografia física, la meteorologia, la salubritat de les aigües o el regne mineral. Va classificar plantes i insectes, i sobretot va fer estudis d’etnografia i d’antropologia, estudiant els costums, de vegades horripilants, els ritus, els déus, l’economia, o les malalties que, com a metge, va intentar posar remei en la mesura de les seues possibilitats. Tot aquest treball seria molt útil a altres exploradors que el seguirien després.
Rafael Monferrer, amb aquest llibre, pretén reivindicar la figura de l’explorador Andrés, corregir algunes inexactituds que s’han dit sobre la seua persona i traure’l de l’oblit en què ha viscut. Una tasca que aconsegueix plenament amb un treball molt ben elaborat que s’acompanya amb una àmplia documentació i bibliografia.

Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada