Viatge iniciàtic

JOAN GARÍ. Història d'Amèrica. Acontravent Editors. Barcelona.2011

L'any 1990 Joan Garí tenia vint – i - cinc anys i un gran desig de conèixer Amèrica, un món fascinant que havia descobert a través del cinema i la música, el seu somni es va fer realitat a través d'una organització religiosa anomenada YMCA (Young Men Christian Association), que cercava monitors per als seus campaments d'estiu.

Aquesta circumstància li val a Garí per a fer un repàs dels seus anys d'infantesa, els seus estudis en un col·legi religiós, on un mestre els contava històries bíbliques, que li feien viure moments màgics i que d'alguna manera van despertar la seua vocació d'escriptor. Del seu pare que va conèixer Josep Iturbi, un cèlebre pianista valencià que va triomfar a a Hollywood i que estiuejava a Borriana i de les pel·lícules i de les cançons que l'havien transportat a Amèrica abans que anara físicament.

Va ser així com va anar a parar a un campament enmig del bosc, Interlocken, a New Hampshire, allí conviurà amb altres monitors d'arreu del món, establint amb ells una relació en què anirà creixent interiorment, a l'anar coneixent-ne alguns més íntimament i compartint experiències vitals i descobrint els diferents mons d'on venien. L'intercanvi de cançons i de lectures, li serveix també a l'autor per expressar la seua opinió sobre diversos escriptors i cantants, recorre les seues memòries musicals i arriba a la conclusió que la seua banda sonora és Amèrica i que la llibertat té un ritme i llavors, - diu - “em vaig fer americanista i vaig somiar un mite que, com tots els mites, era irracional. I què”.

Després Garí compararà el seu país amb Amèrica, i sentirem de fons la música de Leonard Cohen i tindrà un temps també per a l'amor, i per a pensar una novel·la que mai no arribarà escriure, i per anar oferint-nos més visions d'Amèrica, i arribar per fi a Nova York. L'arribada ens és narrada amb un to poètic, recordant aquells escriptors que han fet literatura amb la ciutat dels gratacels, alguns sense haver anat mai, com Blai Bonet o Kafka, l'autor s'endinsa pels seus barris i es troba a ell mateix: “Jo viatjava a alguna part del meu cor – jo buscava un Jesucrist refugiat en la seua insuportable indolència – i calia travessar un profund oceà fins trobar aquest viarany.”

Nova York ompli tota la segona part del llibre, l'autor escriu un assaig sobre la ciutat, amb el suport de la literatura, la música i el cinema i sobretot amb el d'una fotografia que va tenir la sort de fer d'un home dormint tranquil·lament en un gran test en mig del bullici de la ciutat, i aprofita per a parlar del significat d'aquell home i de la imatge en general. Finalment conclou que el viatge a Amèrica li va suposar tornar-se més savi i més vell i encara viu en aquell somni.

“Història d'Amèrica” és un llibre en què es barregen l'assaig, la biografia, les memòries, la ficció...però és també la crònica de tota una generació, la de Garí, però també la immediatament anterior, la formada sota la dictadura, però a qui el cinema i la música ens obrien a un espai de llibertat, per això llegint aquest llibre tots podem fer el nostre particular viatge a Amèrica, gaudint a més amb la magnífica prosa de Joan Garí.

Josep Manuel San Abdón