ISABEL- CLARA SIMÓ(1985). Ídols. Barcelona. Edicions de La Magrana
Ídols ens conta la
història narrada pel propi protagonista –Bru Ferrer – d’un noi que en la
Barcelona dels anys 50 deixarà la família i els estudis i marxarà a París per
tal d’adquirir nous coneixements i fugir de l’ofegador ambient de l’època. A
París coneixerà uns parents seus que hi viuen i sentirà una forta atracció per
dues cosines seues Ruth i Maria Dolça.
El llibre
comença amb una cita de Francis Bacon que diu així: “Els ídols i els conceptes
falsos que s’han apoderat de la intel·ligència humana, en la qual s’han arrelat
profundament, no sols bloquegen l’esperit de manera tal que l’accés d’aquest a
la veritat resulta molt difícil, sinó que, a més a més, encara que la ment
aconseguís de forçar-ne l’entrada, hi reapareixeran aquells al moment de
construir les ciències i en seran un obstacle; llevat que els homes, un cop
previnguts, se’n defensin tant com puguin.”. Molts dels capítols estan encapçalats
per cites del mateix autor i el cert és que malgrat el caràcter racional de Bru
Ferrer i la solidesa de les seues idees – el seu entestament a estudiar sense
cercar cap títol -, trobarà en les dues cosines, primer en Ruth i després en Mª
Dolça, dos ídols “que s’apoderen de la seua intel·ligència”.
És ben curiós
que una persona tant racional com ell se senta atret especialment per l’olor de
la Ruth, ¿i què passa per a que una vegada morta Ruth, la germana d’aquesta,
Maria Dolça, es convertisca en el seu nou ídol, malgrat que només han tingut
una conversa i encetat una llarga correspondència, al mateix temps que refusa l’amor
desinteressat de la italiana Mara, la companya que l’ajuda en els moments
difícils? ¿I què ocorre a l’interior de la Maria Dolça que abandona la seua
bona col·locació a França per a venir a fer-se’n càrrec d’una taverna a
Barcelona, sense demostrar en cap moment una passió pel Bru Ferrer?
I així com hi
ha ídols que es creen, n’hi ha d’altres que es destrueixen, com l’amistat amb Gil,
el seu amic de sempre, que després de l’incident ocorregut a París, serà destruïda
per sempre i ja no es tornarà a reconstruir.
Ídols és una novel·la que
reflexiona sobre l’inexplicable de les relacions humanes – l’amor, l’amistat...-
i ho fa a partir d’un personatge racional i intel·ligent com és Bru Ferrer.
¿Per què sentim amor, amistat, indiferència... cap a unes persones i no cap a
altres? ¿Per què a unes les convertim en ídols i a altres no? ¿Per què unes ens
destrueixen i a altres les destruïm? El propi protagonista no sap trobar-li una
resposta, no és capaç al final de la novel·la d’explicar-se la reacció de la
seua dona després d’uns mesos d’absència.
Isabel – Clara
Simó ens demostra amb aquesta novel·la, com ja havia fet amb Júlia, que domina molt bé el gènere
novel·lístic, sap com crear una història interessant i com desenvolupar-la,
així com traçar els caràcters dels personatges.
Josep Manuel San Abdón
(Ressenya publicada al Benicarló Crònica l'any 1985)
