JESÚS
BERNAT AGUT (2023). Set
línies sota la pluja i altres contes de paper.
Benicarló. Onada edicions.
Aquest tercer recull de contes de Jesús Bernat està format per un conjunt
de quaranta un relats de dimensions diferents, però on domina sobretot el
microrelat. Alguns dels de més extensió ja havien estat reconeguts per diversos
premis literaris i publicats en edicions col·lectives, però que ara, reunits en
aquest volum, ens donen una perspectiva més àmplia del seu bon fer com a
escriptor.
Al llarg del llibre trobem un cert regust nostàlgic, però no una nostàlgia
d’allò de qualsevol temps passat va ser millor, sinó més aviat una nostàlgia
per l’autenticitat perduda. La qüestió apareix al primer conte, Café au lait, on s’enyora una València
més genuïna, on la llengua es va afeblint i el turisme massiu li fa perdre la
personalitat. Jesús Bernat és un gran coneixedor de les comarques interiors del
País Valencià que recorre amb freqüència per la seua passió per la fotografia,
però també perquè és un amant de la natura, i d’aquesta manera podem observar
en alguns dels relats la preocupació pels masos i els camps abandonats, és el
cas per exemple d’ Un testet. L’amor per la natura es pot observar per
exemple en relats com Ses meves savines.
En molts contes ens trobem sovint amb una sorpresa final que de vegades ens
fa pensar, de vegades ens fa somriure, de vegades deixa anar un cert to irònic,
tot plegat ens recorda la narrativa de Pere Calders. Un exemple podria ser 2001 – U on el narrador creu haver-se
vist a si mateix conduint un antic cotxe que havia venut, però que no en fa
gaires escarafalls. Aquest conte és molt representatiu de tot allò que trobem
al llarg del llibre, una minuciosa descripció de les carreteres de l’interior
de Castelló, i la presència de la música. El llibre compta amb una autèntica
banda sonora, podríem dir que generacional, d’aquells que vam nàixer en la
dècada dels anys cinquanta del segle passat, amb el jazz, el rock i la nova
cançó com a referents.
L’amor té una presència notable al llarg del llibre, de vegades amb un cert
to eròtic, com en el conte Lligat, de
vegades més romàntic com en La cançó,
en què sona el mòbil de la desitjada trucada de la seua estimada que fa temps
que espera, però es queda embadalit per la cançó que va posar quan es van
separar. En ocasions l’amor li pot
canviar la vida, com és el cas del conte Hipnosi,
en què el protagonista es retroba amb un antic amor oblidat. Amb aquest relat
inèdit fins ara vas guanyar el premi Felip Ramis de 2010. Hi ha també algun
enamorament adolescent ple de fantasies com en De fil blanc.
En el relat El somriure mullat,
hi ha una crítica a certs models de vida actuals com els vols teòricament
barats, que al final no ho són tant i els problemes que acaben comportant. I
també hi ha un to crític sobre el relaxament ortogràfic actual en el conte L’accent. Així mateix, l’autor ens
aproxima a la cuina de com s’escriu un conte en els relats metaliteraris Tres punts, o Inspiració.
En la major part dels relats predominen la paradoxa i la ironia, que li
donen un to d’humor, amb uns personatges sovint bonhomiosos que no acostumen a
alterar-se massa. Set línies sota la pluja i altres contes de paper, confirma el que
ja havíem descobert en els seus llibres anterior, que Jesús Bernat Agut és un
excel·lent autor de narrativa curta.
Josep Manuel
San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada