HISTÒRIES DE CIÈNCIA

 

FERNANDO CERVERA(2023). En los jardines de la ciencia. Benicarló. Onada Edicions.

Fernando Cervera Rodríguez es llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat de València. Hem tingut ocasió d’escoltar-lo alguna vegada en la setmana de la ciència de Benicarló, on el recordem quan va presentar el llibre El arte de vender mierda, que tracta sobre estafes biomèdiques i pseudociències en general. És fundador de l’Associació per a Protegir el Malalt de Teràpies Pseudocientífiques.

 Amb En los jardines de la ciència va guanyar el VIIè Premi Internacional de Divulgació Científica “Ciutat de Benicarló”, un recull d’articles sobre diversos temes de caràcter científic. El primer apartat porta per títol Entre la historia y la prehistoria de la ciència, on ens presenta un tema que no sé si la majoria de la gent ens plantegem a l’hora d’utilitzar aquest meravellós invent que és l’escriptura, com és saber de quina manera es va arribar a crear aquest codi tant pràctic que utilitzem. L’autor ens ho explica fent un recorregut des dels primers moments en què el ser humà intenta escriure les primeres lletres i els primers números, fins que finalment s’imposa el sistema indiaràbic i, malgrat les múltiples reticències, s’imposa gràcies a la gent pràctica del comerç.

El segon apartat es titula A hombros de gigantes i vol ser un homenatge a aquelles persones que a partir de la seua xicoteta aportació al món de la ciència l’han fet avançar a través dels segles. D’aquesta manera fa referència a Azarquiel que va viure a Toledo a començament del segle XI, que va ser un astrònom, que amb el seu ingeni, va avançar la tecnologia de la navegació i va influir en l’astronomia durant set- cents anys.

Dos científics van revolucionar el món de la ciència a començaments del segle XIX, un va ser John Snow que va nàixer a Anglaterra l’any 1813 i va ser un pioner en la moderna tècnica de l’anestesia. L’altre Louis Pasteur que va nàixer a França l’any 1822, microbiòleg, amb el qual va començar l’era moderna de la vacunació. A partir dels descobriments de Pasteur un cirurgià anomenat Joseph Lister se’n va adonar que si la putrefacció en els aliments era deguda a bacteris, llavors era altament probable que la putrefacció de les ferides humanes també ho fóra, i va ser llavors que es va obsessionar amb esterilitzar tot el material que tocara al malalt durant una cirurgia, rentant-se les mans i utilitzant sempre roba neta. A partir d’ací passar per un quiròfan ja no era una cosa potencialment mortal.

Un altre científic destacat que es menciona en aquests apartat és Ronald Ross que van guanyar el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina l’any 1902 demostrant que la malària era transmesa per mosquits, que eren els responsables d’introduir en els humans un paràsit del gènere Plasmodium, que era el causant de la malaltia. A continuació es parla de George Washington Carver era negre, esclau i homosexual. Acabada la guerra civil nord-americana se li va donar la llibertat i amb molts d’esforços, ja que pel color  de la seua pell no va ser admès en molts centres educatius, va aconseguir seguir estudiant i amb els seus experiments amb l’agricultura va aconseguir millorar la vida de molts agricultors i va arribar a proposar més de tres – cents usos per al cacauet, el moniato, la soja i la patata.

Un altra persona que va tindre de superar molts obstacles per a dedicar-se a la ciència va ser Ellen Swallow, en aquest cas per ser dona. En la dècada de 1880 es va centrar en l’estudi científic de la qualitat de l’aigua per al consum humà. A partir dels seus estudis es van fer controls sistemàtics de la qualitat de l’aigua a Amèrica del Nord i es va construir la primera planta de tractament d’aigües residuals, això va permetre salvar milers de vides. Acaba aquest apartat amb l’apassionant aventura de la Kon – tiki amb la que es pretenia demostrar que no era impossible creuar el Pacífic amb una plataforma de fusta.

Pseudociencia i mala ciència és el títol del tercer apartat en què denúncia els dos enemics principals de la ciència, les pseudociències i les males ciències. En el primer cas es tracta de gent que ven màgia com si fóra ciència, però la màgia no existeix. Les pseudociències, ens diu l’autor, són afirmacions, creences o pràctiques que són presentades com un fet científic, però que al mateix temps no es basen en cap mètode científic vàlid. És el cas de l’homeopatia, els moviments antivacuna i les teràpies alternatives que es cobren moltes vides a l’any i són un greu problema de salut pública. Però també tenim exemples de mala ciència com ha estat l’experimentació il·legal amb humans com l’anomenat Experiment Tuskegee  que va ser realitzat pel Servei Nacional de Salut Pública de Nord-Amèrica, en què es va estudiar durant quasi quaranta anys els efectes que tenia la sífilis en pacients sense tractament, o els assajos il·legals que van fer diverses empreses farmacèutiques amb xiquets de Nigèria en què es va basar la pel·lícula El jardiner fidel.

El llibre es tanca amb l’apartat titulat La cosmovisión científica. En aquest capítol se’ns introdueix en algunes veritats desvetllades per la ciència i que ens ajuden a donar significat al món. Se’ns parla de com es van formar els casquets de gel en els Pols, de la relació de l’art i la ciència, de l’aventura de l’estació espacial Mir i sobre què és l’amor, és interessant conèixer que darrera d’aquest fenomen que la humanitat ha anat interpretant de forma poètica i transcendental s’amaga una realitat biològica.

En los jardines de las ciència és un llibre que compleix a la perfecció el propòsit de divulgació científica, ja que ens introdueix en l’apassionant món de la ciència d’una manera fàcil i amena i assoleix aquella màxima pedagògica d’ensenyar delectant.

Josep Manuel San Abdón