FERNANDO CERVERA(2023). En los jardines de la ciencia. Benicarló. Onada Edicions.
Fernando Cervera Rodríguez es llicenciat en Ciències Biològiques per la
Universitat de València. Hem tingut ocasió d’escoltar-lo alguna vegada en la
setmana de la ciència de Benicarló, on el recordem quan va presentar el llibre El arte de vender mierda, que tracta
sobre estafes biomèdiques i pseudociències en general. És fundador de
l’Associació per a Protegir el Malalt de Teràpies Pseudocientífiques.
Amb En los jardines de la ciència va guanyar el VIIè Premi
Internacional de Divulgació Científica “Ciutat de Benicarló”, un recull
d’articles sobre diversos temes de caràcter científic. El primer apartat porta
per títol Entre la historia y la
prehistoria de la ciència, on ens presenta un tema que no sé si la majoria
de la gent ens plantegem a l’hora d’utilitzar aquest meravellós invent que és
l’escriptura, com és saber de quina manera es va arribar a crear aquest codi
tant pràctic que utilitzem. L’autor ens ho explica fent un recorregut des dels
primers moments en què el ser humà intenta escriure les primeres lletres i els
primers números, fins que finalment s’imposa el sistema indiaràbic i, malgrat
les múltiples reticències, s’imposa gràcies a la gent pràctica del comerç.
El segon apartat es titula A hombros
de gigantes i vol ser un homenatge a aquelles persones que a partir de la
seua xicoteta aportació al món de la ciència l’han fet avançar a través dels
segles. D’aquesta manera fa referència a Azarquiel que va viure a Toledo a
començament del segle XI, que va ser un astrònom, que amb el seu ingeni, va
avançar la tecnologia de la navegació i va influir en l’astronomia durant set-
cents anys.
Dos científics van revolucionar el món de la ciència a començaments del
segle XIX, un va ser John Snow que va nàixer a Anglaterra l’any 1813 i va ser
un pioner en la moderna tècnica de l’anestesia. L’altre Louis Pasteur que va
nàixer a França l’any 1822, microbiòleg, amb el qual va començar l’era moderna
de la vacunació. A partir dels descobriments de Pasteur un cirurgià anomenat
Joseph Lister se’n va adonar que si la putrefacció en els aliments era deguda a
bacteris, llavors era altament probable que la putrefacció de les ferides
humanes també ho fóra, i va ser llavors que es va obsessionar amb esterilitzar
tot el material que tocara al malalt durant una cirurgia, rentant-se les mans i
utilitzant sempre roba neta. A partir d’ací passar per un quiròfan ja no era
una cosa potencialment mortal.
Un altre científic destacat que es menciona en aquests apartat és Ronald
Ross que van guanyar el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina l’any 1902 demostrant
que la malària era transmesa per mosquits, que eren els responsables
d’introduir en els humans un paràsit del gènere Plasmodium, que era el causant de la malaltia. A continuació es
parla de George Washington Carver era negre, esclau i homosexual. Acabada la
guerra civil nord-americana se li va donar la llibertat i amb molts d’esforços,
ja que pel color de la seua pell no va
ser admès en molts centres educatius, va aconseguir seguir estudiant i amb els
seus experiments amb l’agricultura va aconseguir millorar la vida de molts
agricultors i va arribar a proposar més de tres – cents usos per al cacauet, el
moniato, la soja i la patata.
Un altra persona que va tindre de superar molts obstacles per a dedicar-se a
la ciència va ser Ellen Swallow, en aquest cas per ser dona. En la dècada de
1880 es va centrar en l’estudi científic de la qualitat de l’aigua per al
consum humà. A partir dels seus estudis es van fer controls sistemàtics de la
qualitat de l’aigua a Amèrica del Nord i es va construir la primera planta de
tractament d’aigües residuals, això va permetre salvar milers de vides. Acaba
aquest apartat amb l’apassionant aventura de la Kon – tiki amb la que es
pretenia demostrar que no era impossible creuar el Pacífic amb una plataforma
de fusta.
Pseudociencia i mala ciència és el títol del tercer apartat en què denúncia els dos enemics principals
de la ciència, les pseudociències i les males ciències. En el primer cas es
tracta de gent que ven màgia com si fóra ciència, però la màgia no existeix.
Les pseudociències, ens diu l’autor, són afirmacions, creences o pràctiques que
són presentades com un fet científic, però que al mateix temps no es basen en
cap mètode científic vàlid. És el cas de l’homeopatia, els moviments antivacuna
i les teràpies alternatives que es cobren moltes vides a l’any i són un greu
problema de salut pública. Però també tenim exemples de mala ciència com ha
estat l’experimentació il·legal amb humans com l’anomenat Experiment
Tuskegee que va ser realitzat pel Servei
Nacional de Salut Pública de Nord-Amèrica, en què es va estudiar durant quasi
quaranta anys els efectes que tenia la sífilis en pacients sense tractament, o
els assajos il·legals que van fer diverses empreses farmacèutiques amb xiquets
de Nigèria en què es va basar la pel·lícula El
jardiner fidel.
El llibre es tanca amb l’apartat titulat La cosmovisión científica. En aquest capítol se’ns introdueix en
algunes veritats desvetllades per la ciència i que ens ajuden a donar
significat al món. Se’ns parla de com es van formar els casquets de gel en els
Pols, de la relació de l’art i la ciència, de l’aventura de l’estació espacial
Mir i sobre què és l’amor, és interessant conèixer que darrera d’aquest fenomen
que la humanitat ha anat interpretant de forma poètica i transcendental s’amaga
una realitat biològica.
En los jardines de
las ciència és un llibre que compleix a la perfecció el propòsit de
divulgació científica, ja que ens introdueix en l’apassionant món de la ciència
d’una manera fàcil i amena i assoleix aquella màxima pedagògica d’ensenyar
delectant.
Josep Manuel
San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada