ELENA FORA(2025). La decisió. Benicarló. Onada Edicions
Quantes vegades ens haurem preguntat què hagués estat de la nostra vida si
en algun moment haguérem pres una decisió diferent a la qual vam prendre. O com
ha influït en la nostra existència decisions que han pres avantpassats nostres.
Això és el que passa en la novel·la que ens ocupa, que conta la història de dos
dones, Flors i Marina, a qui les decisions d’altres persones marca per sempre
les seues vides.
El començament de la novel·la és impactant, la Flors es troba a la sala de
vetlla d’un tanatori, la Maria Dolors, seua àvia paterna ha mort, ella està
trasbalsada, estem a l’any 1995. A poc a poc la veu narrativa ens anirà donant
a conèixer el clan familiar patern que pertany a una classe acomodada
barcelonina. L’origen social de la seua mare, Clara, per contra és de classe
treballadora. Posteriorment sabem que l’avia havia estat la gran protectora de
la mare i d’ella dintre la família, ara amb la seua mort les coses poden
canviar. És per això que la mare li explica a la Flors una història familiar
que ella desconeixia i que la deixarà profundament afectada.
A partir d’aquest moment començarem a conèixer una altra història, la de la
Marina, estem a finals dels anys 40 del segle XX, viu en un poblet de
l’interior de les comarques de Tarragona, on encara no han arribat les coses
més elementals per a viure amb un mínim de comoditat, l’electricitat o l’aigua
corrent. Ella té setze anys i en un dia de festa té una relació esporàdica amb
un altre jove del poble a conseqüència de la qual queda embarassada, quan li ho
comunica al jove aquest no se’n vol fer responsable, a partir d’ací, i donades
les circumstàncies de temps i espai, comença per a ella un autèntic calvari que
marcarà per sempre la seua vida.
Una i altra història estan unides per un fil que no podem desvetllar per no
destapar la intriga al possible lector. Però situades en dos espais diferents
les dues històries tenen un punt en comú, la falta de llibertat de la dona, en
una societat profundament patriarcal. Clara ha de fingir uns fets que no són
certs per a poder donar-li una bona educació a la seua filla i ella poder
sobreviure dignament. Marina ha de suportar tota una vida de sofriment i
fingiment davant la solució que adopta el seu pare, un home extremadament
dèspota, quan coneix la notícia del seu embaràs.
Només Flors trencarà aquest destí a què estaven abocades necessàriament les
dones, i en un gir inesperat al final de la novel·la decidirà lliurement el
futur de la seua vida.
Elena Fora ha construït una bona novel·la, retrat d’uns temps i d’un país
especialment fosc, sobretot per a les dones. Una de les principals virtuts de La decisió, és la manera com està
narrada, el salts que va fent d’una història a una altra, les descripcions dels
personatges i els espais, i els girs sorprenents que va presentant de tant en
tant, que fan que en cap moment la narració perda interès.
Josep Manuel
San Abdón
