JOAN
ANDRÉS SORRIBES. Pedres marcades.
Edicions Bromera. Alzira. 2015.
En la seua darrera novel·la Joan Andrés
Sorribes torna a situar l’acció en un territori que li és especialment estimat
i que ja havíem trobat en altres novel·les anteriors, les comarques del
Maestrat i Els Ports, en aquesta ocasió centrat sobretot en la ciutat de
Morella.
La novel·la ens conta les peripècies que
ha d’afrontar Pau Abril, un jove tècnic de patrimoni de la Conselleria de
Cultura, que rep el seu primer encàrrec com a director, la restauració de
l’ermita de Santa Llúcia a la ciutat de Morella. La història és narrada en
primera persona pel propi Pau Abril adreçant-se als lectors de la novel·la
després que han passat els esdeveniments de la història i que a ell l’han
deixat profondament trasbalsat. Però entre la seua narració es van intercalant
fragments d’uns fets ocorreguts set – cents anys abans, que tenen una
repercussió en el present i que surten a la llum en el moment d’iniciar la
restauració de l’ermita.
A mitjan segle XIV es troba a Morella
treballant en el convent de Sant Francesc i en l’arxiprestal de Santa Maria el
famós constructor d’esglésies Domènec Prunyonosa, el qual es dipositari dels
papers del sant llegat dels càtars. Això és descobert pel frare franciscà
Guillem Escolà, per la qual cosa és assassinat pel constructor. Després Domènec
Prunyonosa trobarà protecció primer en el rector de l’església de Santa Maria i
després en el rector de la Salvasòria, llogaret prop de Morella que llavors
estava habitat.
El descobriment del cadàver del frare
assassinat a l’iniciar la restauració de Santa Llúcia li donarà a Pau Abril un
munt de maldecaps que són la base de la trepidant trama de la novel·la. Qui era
aquell frare? Per què estava enterrat en aquell lloc? Això cal esbrinar-ho. Pau
comptarà amb l’ajuda del vell Valerià, que té la saviesa que li dóna l’edat. I
el professor Maury i la seua jove ajudant Sophie Delpoux, historiadors occitans
que semblen molt interessats en descobrir alguna senyal en les pedres de Santa
Llúcia.
La novel·la és una combinació de
diversos gèneres, a primera vista podríem parlar de novel·la històrica en quan
l’origen de l’acció està en el segle XIV. Però també es pot parlar de novel·la
d’intriga, en quan que es tracta de desvetllar qui és el cadàver i les causes
de la seua mort. També la podríem enquadrar en el gènere de misteri, pel que fa
referència a l’autèntica personalitat dels dos historiadors occitans i el seu
interès pels papers de Domènec Prunyonosa, també per la constant presència del
foc.
L’autor es mostra com un profund
coneixedor de la realitat de la comarca i de la seua història. Els llocs que
surten són ben reals, la parla del vell Valerià correspon a la dels naturals de
Morella. Els lectors de la zona també podran trobar entre els personatges de la
novel·la, persones ben conegudes del territori com el canonge de la catedral de
Tortosa i reconegut historiador mossén Josep Alanyá o Arturo Zaragozá,
arquitecte inspector de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
Pedres
marcades
té tots els al·licients per a ser una lectura ben atractiva, història, misteri,
intriga, una història d’amor i una acció trepidant. Una lectura ben recomanable
per a lectors de totes les edats.
Josep
Manuel San Abdón
