VIURE EL SOMNIS
GABI MARTÍNEZ. Sólo
para gigantes. Ed. Alfaguara. Madrid. 2011
El 3 d’agost de 2002 apareixia el
cadàver del zoòleg valencià Jordi Magraner en la seua casa del Hindu Kush
pakistanès, havia estat assassinat. Acabava així una aventura que havia
començat quinze anys arrere.
Jordi Magraner havia nascut a Casablanca
al si d’una família valenciana, per això tenia la nacionalitat espanyola, als
quatre anys la seua família es va traslladar a València, i quan en tenia sis es
va mudar a França en busca de majors possibilitats econòmiques, concretament a
Valence, on van viure en un barri de la perifèria. Des de molt jove Jordi
Magraner es va interessar pels animals, coneixia totes les espècies de gossos i
era capaç de donar de menjar els pardals en la seua mà, però sentia predilecció
pels amfibis i els rèptils. Aquest coneixement del món animal va portar el
govern francès a donar-li feina per veure quins camins seguia la fauna per
crear els passos per a que pogueren travessar una autopista que s’estava
construint. Però un bon dia ho va deixar tot i se’n va anar a Pakistán a buscar
el Ieti.
Gabi Martínez, l’autor del llibre, una
nit d’hivern a Barcelona en què anava a jugar una partida de pòquer, va veure
en una cafeteria una amiga a qui feia temps que no veia i va entrar a
saludar-la, aquesta anava acompanyada d’una editora i li va dir que feia un
moment l’acabaven d’anomenar, ja que havien pensat en ell per escriure la
història de Jordi Magraner. La història li va semblar molt interessant, però va
demanar algun temps per a pensar-lo, escriure el llibre implicava temps i
diners i a més suposava viatjar al lloc on va ser assassinat el zoòleg
valencià, un lloc extremadament perillós pel conflicte bèl·lic que s’hi vivia.
Finalment va acceptar l’encàrrec.
Gabi Martínez entra en contacte amb la
família, que en un principi desconfia, però que després li ofereix tota la
col·laboració. I ens comença a contar l’apassionant història, Jordi marxa la
primera vegada amb dos amics francesos a la recerca del Ieti, però la seua
manera de ser farà que trenquen les relacions amb ell. Comptarà durant algun
temps amb la col·laboració d’una professora d’universitat que creu en el seu
projecte i aconseguirà fons del govern francès, però també trencarà amb ella.
Però la seua cerca del Ieti li suposarà
entrar en contacte amb el poble kalash, la seua cultura el fascinarà i lluitarà
per tal que la puguen conservar, s’implicarà molt amb ells, estudiarà la seua
llengua, treballarà en diverses organitzacions, conduirà caravanes, crearà
associacions per aconseguir diners o li’ls demanarà directament al seu germà
Andrés per poder tirar endavant el seu projecte. Es converteix en un personatge
carismàtic en la zona. Però després de l’atemptat del onze de setembre de 2001
a les Torres Bessones de Nova York, la zona comença a ser assetjada pels
talibans i es converteix en molt perillosa, malgrat les advertències que se li
fan que corre molt perill decideix quedar-se i és assassinat.
Gabi Martínez utilitza el gènere del
reportatge periodístic, que té il·lustres conreadors com Tom Wolfe o Truman
Capote, però que a l’estat espanyol no és massa habitual. A través de les
pàgines del llibre a poc a poc se’ns va fent un retrat de Jordi Magraner, que
va vivint les seues obsessions com un nou capità Ahah, aquell personatge que
buscava la balena blanca en Moby Dick. Una obsessió cada vegada més i més forta, un somni que no es va conformar
només en somiar, sinó que el va voler viure, fins al punt de deixar-se la vida en ell. Un llibre de lectura
apassionant.
Josep
Manuel San Abdón
