divendres, 15 de desembre del 2017

EL COS CONTRA EL COS


GABI MARTÍNEZ.(2017) Las defensas. Barcelona. Seix Barral.
El dia de Sant Jordi de fa dos anys, mentre Gabi Martínez estava signant exemplars del seu darrer llibre, se li va presentar una persona que li va dir que tenia una història, li va explicar que era neuròleg i que durant una època de la seua vida s’havia tornat boig, “però boig de veritat” li va voler remarcar. Li va dir també que llegia molt i que potser ell també la podria escriure, però s’estimava més que la escrigués un professional. D’aquesta manera començava la relació entre l’autor i el seu personatge que seria l’origen d’aquesta novel·la basada en fets reals.
La notícia d’allò que se’ns conta en el llibre va aparèixer en la premsa fa dos anys, el doctor Domingo Escudero de la secció de Neurologia de l’hospital Germans Trías i Pujol (Can Ruti), un home tranquil i bon professional, de repent es va tornar violent, va agredir algun familiar i va començar a dir paraules grolleres a les infermeres. Va ser ingressat a l’Hospital de Bellvitge amb el diagnòstic d’esquizofrènia atípica. En un moment de lucidesa va dir que en realitat tenia una encefalitis, però ningú no li va fer cas.
Però Escudero tenia raó. Aquell any un altre metge català Josep Dalmau, que treballava en la Universitat de Pennsilvània, donava a conèixer quatre casos d’una nova malaltia: una encefalitis autoimmune. Consistia en què un anticos generat pel sistema immunològic d’un pacient, en lloc d’atacar una infecció externa, podia adreçar-se contra el cervell alterant la conducta i la memòria: en concret contra una molècula, el receptor NMDA, fonamental en la comunicació entre neurones.
Aquesta és la base de la novel·la, encara que Gabi Martínez canvia el nom del personatge, Domingo Escudero passa a ser Camilo Escobedo i Can Ruti es converteix en Can Petri. Tot i això al final del llibre l’autor ens diu quin és el nom real del metge i explica que moltes de les coses que se narren són ficció.
 El llibre va, però, més enllà d’aquest fet concret. Per exemple la complexitat que de vegades pot tenir la vida familiar. La relació amb els seus pares no és bona. Amb les germanes hi ha allunyaments i aproximacions segons com li va la vida. Amb la seua dona Sol, té una bona relació, tenen tres filles, però, l’excés de dedicació, sobretot d’ell, a la seua feina, i l’aparició d’una altra dona, acaba trencant la relació. Finalment té una nova relació amb Emma, una metgessa vint anys més jove que ell, amb quin té una altra filla, però la relació no està exempta de problemes.
El món de la medicina té un paper protagonista des de diverses vessants. En primer lloc les lluites pel poder dintre de les diverses unitats dels hospitals. Després hi ha també la lluita per a aconseguir finançament per a investigació. Però sobretot és important l’angoixa dels professionals quan la malaltia és de difícil diagnòstic. O l’estigma que arrastren les malalties mentals i les dificultats per assimilar-les per part dels familiars.
El llibre té com a fons el context històric que comença en la transició, que correspon al moment en què el protagonista va a la universitat, fins arribar al nostres dies. Al llarg de la narració va fent referència a diversos moments històrics per anar indicant el pas del temps, però també per a mostrar com afecta el moment polític a la sanitat.
Las defensas és una novel·la apassionant, d’aquelles que és difícil abandonar quan t’endinses en la seua lectura.
Josep Manuel San Abdón


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada