MARTÍ DOMÍNGUEZ
(2017). L’assassí que estimava els
llibres. Barcelona. Edicions Proa.
El començament de la nova novel·la de Martí Domínguez és impactant. Un
conegut crític literari, Guillem Gual, apareix mort per una ganivetada al cor,
i amb un llibre a les mans, L’assassinat
entès com una de les belles arts, de Thomas De Quincey. Un veterà inspector
de policia, Agustí Tena, serà l’encarregat d’esclarir els fets. Aquest
començament ens pot fer pensar que estem davant d’una novel·la policíaca, i
així és, ja que hi ha un crim, de fet n’hi ha dos, i una posterior investigació
per trobar l’assassí.
Però la novel·la és moltes coses més. Per exemple, ens presenta un retrat
costumista de diversos estaments de la societat valenciana. És demolidor el
retrat d’una certa burgesia valenciana enriquida amb l’especulació urbanística,
però d’un nivell cultural certament deplorable. Així mateix podem vore
l’evolució d’una família progre dels anys setanta. Els fills respectius aniran
trobant-se i desencadenant situacions que el narrador aprofita per aprofundir
en aquesta dissecció dels costums i manera de ser d’una part considerable del
poble valencià.
Però l’autor va un pas més enllà quan en la novel·la es fa esment a la
pobra consideració social de la cultura i de la vida interna del món
universitari. Un món que Martí Domínguez segur que coneix molt bé per la seua
doble condició de professor universitari i persona molt implicada en diversos
fronts culturals.
El retrat que fa de la vida universitària és el d’un món miserable, ple
d’enveges i nepotisme, que genera frustracions i grans odis. Sovint aquests
odis es traslladen a la crítica visceral destructiva de l’obra dels adversaris.
Tot molt allunyat del que hauria de ser l’autèntic esperit universitari.
La novel·la compta amb moments de molt bon humor, com per exemple quan es
descriu els components de la paella, o quan un personatge que mai ha llegit un
llibre el primer que es compra és Tratado
de las buenas maneras d’Alfonso Ussia. Però sobretot quan el subinspector
Espinosa, després de tenir una relació sexual amb una xica, aquesta li explica
que la situació és semblant a la d’un conte de Quim Monzó, i ell va a cercar el
llibre en una llibreria sense saber de quin llibre es tracta.
El llibre, d’altra banda, és ple de referències a grans pensadors, que
serveixen per a plantejar qüestions de transcendència cultural. De vegades amb
un cert to irònic.
L’assassí que
estimava els llibres, suposa un canvi important
en la línia de la producció literària que coneixíem, fins ara, de Martí
Domínguez. Hi ha moments en què es pot pensar que ha volgut escriure un simple divertimento, i si bé és cert que la
lectura és més lleugera que la de
novel·les anteriors, no és en cap moment un llibre superficial i la seua lectura és ben recomanable.
Josep Manuel
San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada